Masqat
De Viquipèdia
Masqat (en àrab مسقط Masqaṭ) és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman. Segons el cens del 2003 tenia una població de 632.073 habitants, que s'eleven a uns 900.000 a l'àrea metropolitana, de 1.500 km², que inclou entre d'altres el port de Matrah. És la capital de la governació (muhafazah) homònima.
És una ciutat d'edificis baixos i generalment de color blanc, amb una arquitectura residencial, oficial i comercial que sovint recorda els estils històrics de la regió. Des de l'accés de Qabús ibn Saïd al soldanat, Masqat ha crescut molt en urbanització i infraestructures, tot i que els diversos barris no formen sempre un continu urbà. Per a una ciutat de la península Aràbiga, amb un clima tan extrem, Masqat és considerablement verda, amb arbres als carrers principals i diversos parcs repartits arreu.
La seva economia, tradicionalment dedicada al comerç a través del seu port (dàtils, mareperla, encens i peix), va donar un tomb a partir de la dècada del 1960 amb l'extracció i l'exportació de petroli. A una vintena de quilòmetres de la ciutat es troba l'aeroport internacional de Sib.
[edita] Història
Masqat és una de les ciutats més antigues de l'Orient Mitjà, coneguda per grecs i romans pel seu encens. Controlada pels portuguesos de 1507 a 1649, fou recuperada per l'imam Sultan ibn Saïf, que hi va establir un imperi que s'estenia des de l'illa de Zanzíbar al sud fins a Gwadar (a l'actual Pakistan) a l'est.
Va patir incursions esporàdiques de perses i àrabs i, després de diverses lluites entre el sultà de Masqat i l'imam d'Oman, el territori conegut com a Musqat i Oman fou definitivament unificat el 1947 pel sultà Taimur ibn Faisal amb l'ajut dels britànics.
El 1964 va tenir lloc la guerra de Dhofar, una insurrecció comunista instigada per la República Democràtica Popular del Iemen contra el Sultanat d'Oman que fou contrarestada per les forces omanites, britàniques i iranianes. Sis anys més tard, el príncep Qabús ibn Saïd, fill sultà Saïd ibn Taimur, va fer un cop d'estat des de Masqat que va enderrocar el seu pare, que va fugir a Londres, i va assentar les bases del soldanat actual.
