Martin Creed
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Martin Creed neix el 1968 a Wakefield, Regne Unit, i viu i treballa a Alicudi, Itàlia. Les exposicions de Martin Creed s'associen molts cops a la configuració arquitectònica dels espais d'exposició. A les seves obres més conegudes - sales plenes de globus de les que ha realitzat varies versions- Creed utilitza la sala d'exposicions com un contenidor i unitat de mesura. Un primer exemple d'això és Work No. 201: Half the air in a given space, 1998, amb globus de molts colors. Des de 1987, Creed numera les seves obres pel que el principi de succesió d'una sèrie, idea central de la seva activitat artística, està ja present en els títols. A Work No. 228: All of the sculpture in a collection, 2000, va reunir totes les escultures disponibles en la Southampton City Art Gallery, de Rodin a Whiteread, a una sola sala. En contrast amb l'amplitut d'aquest projecte, Work No. 227: Lights in a room going on and off, 2000, és una sala buida a la que l'il·luminació habitual és substituïda per llums intermitents que s'encenen I s'apaguen en intervals de cinc segons. És precisament a través d'aquestes intervencions minimalistes que Creed atreu l'atenció de l'espectador cap a l'entorn físic. En els seus projectes exteriors, Creed sol utilitzar ròtuls de neó, com la declaració ambigua però optimista “Everything is going to be alrigth” que funciona com un missatge irònic tan a la Times Square de Nova York, com a la porta d'un orfenat abandonat al barri londinenc de Hackney. En el seu grup musical Owanda, format per tres membres, en el que el mateix Creed toca la guitarra i el teclat i canta, l'artista demostra clarament l'associació entre el reduccionisme minimalista I l'expressió individual. La forta carrega emocional de les cançons s'acompanya del ritme repetitiu dels instruments: “from none take one, add one, make none”
El seu entorn artístic
Si ens centrem en la seva obra, Creed pot semblar abstracte o conceptual, a les entrevistes l’artista es revela com una persona sensiblement interesada per qüestions tals com l’objectiu de la creació de les obres, o per si el que ell fa interessa o no a l’espectador. A una entrevista publicada al llibre Art Now: Interviews with Modern Artists, 2002 (Taschen) Creed explica que solia fer pintures però que mai no li agradava decidir que pintar. Va decidir parar de pintar i pensar seriosament que significava, i perque volia fer coses. Diu:
“ The only thing I feel like I know is that I want to make things. Other than that, I feel like I don’t know. So the problem is in trying to make something without knowing what I want. [...] I think it’s all to do with wanting to communicate. I mean, I think I want to make things because I want to communicate with people, because I want to be loved, because I want to express myself. ”
“ L’unica cosa que crec saber és que sé que vull fer coses. Una altra apart d’aquesta és que no sé que fer. El problema és que intento fer coses sense saber el que vull fer. [...] D’aquesta manera penso que tot el que vull fer és comunicar. Crec que l’unica cosa que se és que vull fer coses per poder comunicar-me amb la gent, perque vull estar enamorat o perque vull expressarme a mi mateix. ”
Creed diu que no treballa com a part de l’exploració conceptuall acadèmica de l’art. Sino que parteix de la idea d’intentar comunicar amb la gent, i per això creu que és una feina emocional.
“ To me it’s emotional. Aye. To me that’s the starting point. I mean, I do it because I want to make something. I think that’s a desire, you know, or a need. I think that I recognise that I want to make something, and so I try to make something. But then you get to thinking about it and that’s where the problems start because you can’t help thinking about it, wondering whether it’s good or bad. But to me it’s emotional more than anything else. ”
“ Per a mi és emocional, és el punt de partida. Vull dir, ho faig perque vull fer alguna cosa. Penso que és un desig, m’entén, o una necessitat. Reconec que vull fer alguna cosa, i així intento fer alguna cosa. Però després aconsegeixes pensar-ho i aqui és quan comencen els problemes perque no pots ajudarte a preguntarte si és bó o dolent. Per a mi és emocional més que qualsevol altra cosa ”
El treball de Creed és molts cops una petita intervenció al món, fent ús de materials existents. Això no és del tot minimalista i és més probable que estigui influenciat per l’art mediambiental. Creed creu que ja hi ha suficient material al món i no està segur de que se n’hi hagui d’afeigir més.
