Marquès del Palmer

De Viquipèdia

El marquesat del Palmer és un títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria al noble malloquí Guillem Abrí-Descatlar i Serralta.

La família Descatlar (després escrit amb la grafia Dezacallar) gaudia des del segle XV del comandament de la fàbrica de moneda mallorquina, la Seca. El rei Alfons el Magnànim havia concedit aquest privilegi el 1442 a Pere Descatlar i de Santacoloma el títol de senyor de la Bossa d'Or.

El títol fou atorgat per primer cop al 1707 gràcies al suport de la família Descatlar al bàndol austriacista. La victòria de Felip V deixà sense valor la concessió i al 1787 Guillem Descatlar i d'Olesa fou el darrer senyor de la Bossa al tancar la Seca.

No fou fins a 1817 quan el rei Ferran VII reconegué de nou el títol a Jordi Descatlar i Santandreu pels seus serveis durant la Guerra del Francés i com a regidor de l'ajuntament de Palma. La concessió feta com a títol del regne de Castella també portava incorporat el vescomtat de Sant Joaquim i el senyoriu d'Abrí.

El nom del marquesat fa referència a les terres del Palmer (Campos), propietat de la família Descatlar. Aquestes contrades foren motiu d'una hipòtesi de localització de la Palma romana, avui actualment descartada.