De Viquipèdia
Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898-1988) és un home clau de la cultura catalana del segle XX. Va exercir de poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural. De formació noucentista, va evolucionar posteriorment cap al simbolisme i la poesia pura. En la seva obra en prosa, mirava de complementar la seva activitat poètica. Com a traductor, és el responsable de la incorporació al català de grans clàssics com Yeats, P. Shelley, Dylan Thomas, William Blake, Emily Dickinson, Samuel Taylor Coleridge, a més de poesia xinesa i japonesa. També va col·laborar amb els diaris Avui, El Correo Catalán i La Vanguardia.
- 1918 La branca
- 1920 La collita en la boira
- 1923 Poesia
- 1931 L'ombra i altres poemes
- 1956 Obra poètica
- 1961 La ciutat del temps
- 1934 Notes sobre literatura estrangera
- 1948 Montseny. Zodíac d'un paisatge
- 1968 A flor d'oblit
- 1973 Poesia, llenguatge, forma: dotze poetes catalans i altres notes crítiques
- 1975 El vel de Maia. Dietari de la Guerra civil (1936-1939)
- 1981 Notícies d'art
- 1982 L'aroma d'arç, dietari dispers (1919-1981)
- 1982 Llibres d'ara i antany
- 1987 Rellegint
- 1992 Notes de dietari, 1937-1939
- 1994 Vuit cartes a Palau i Fabre
- 1995 Dietari dispers (1918-1984)
- 1999 Crítica, personatges, confidències. Articles inèdits i dispersos
[edita] Castellà
- 1962 Cómo nace el poema y otros ensayos y notas
- 1971 Palabra y poesía y otras notas críticas
[edita] Enllaços externs