Marià Alemany Lamana

De Viquipèdia

Marià Alemany Lamana (Barcelona, 1946) és catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona.

Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (1968), on també es va doctorar en Ciències Biològiques (1972). Va realitzar estudis postdoctorals (1973-74) a la Washington University de St. Louis, als Estats Units.

Professor de la Universitat de Barcelona (1968-1977), Universitat de les Illes Balears (1977-1982), Universitat de Barcelona a Tarragona (1982-1986) i altre cop de la Universitat de Barcelona, on és catedràtic a la Facultat de Biologia des de 1986. També ha estat professor adjunt de Fisiologia (1974), agregat (1977) i catedràtic de Bioquímica (1981) i de Nutrició (2001).

Ha tingut una intensa activitat docent, d’innovació de la docència, de gestió i de formació d’investigadors les tres universitats en què ha treballat. Pel que fa a la recerca, ha estudiat diversos aspectes del metabolisme nitrogenat i intermediari en la gestació i desenvolupament, durant l’exercici i també la seva modulació per la dieta. El seu camp principal de recerca ha estat l’estudi de les interrelacions entre nutrients i metabolisme, centrat especialment en els mecanismes de control del pes corporal. El principal objectiu d’aquesta investigació és l’estudi de l’obesitat.

Fruit d'aquests estudis, ha publicat més de 300 treballs i 6 patents, i ha dirigit 17 tesines i 16 tesis. Té 7 trams docents i 6 de recerca.

Recentment ha impulsat la creació del grup de recerca Nitrogen-Obesitat i d’una empresa biotecnològica: Oleoyl- Estrone Developments, SL (primera Spin-Off de la Universitat de Barcelona), derivada del treball d’aquest grup a la Universitat i que està dedicada a la recerca de fàrmacs contra l’obesitat a partir de la molècula "oleoyl-estrone"(anglès). Això va donar lloc a una col·laboració de desnvolupament, entre els anys 2002 i 2007, amb la farmacèutica Manhatan Pharmaceuticals (EEUU).

Entre altres ha estat guardonat amb el premis “Danone” (1995), “Francisco Grande Covián” (1996) per la seva recerca en nutrició i la “Wasserman Lecture 2001" per la seva recerca en el camp de l’obesitat. Ha obtingut la medalla Narcís Monturiol 2003 de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria investigadora i docent en el camp de la Nutrició.

Ha publicat diversos llibres tècnics, lexicogràfics, d’assaig i de divulgació, així com de ficció d'entre els que destaquen:

• Prácticas de Bioquímica (1982, Editorial Alhambra)
• Obesidad y Nutrición (1992, Alianza Editorial)
• El virus de la glòria (1994, Edicions la Campana), primer premi de novel·la científica de la Fundació Catalana per la Recerca.
• Enciclopedia de las dietas y la Nutrición (1995, Editorial Planeta)
• Investigar en España es Llorar (1999, Publicacions UB)
• Bioquímica de la Nutrició. Diccionaris d’especialitat 1 (1999 Edicions de la Universitat de Barcelona & Eumo Editorial).