Marc Safont

De Viquipèdia

Marc Safont (1385?-1458). Considerat un dels arquitectes catalans més importants de la baixa edat mitjana. La seva família era originària de Sant Agustí de Lluçanes.

Va treballar com a piquer a la catedral de Barcelona entre 1405 i 1406.

Bona part de la seva vida professional està lligada a la Generalitat de Catalunya, d'on va ser mestre major.

Va rebre l'encàrrec de arranjar (que finalment va ser construir de nou) el primigeni Palau de la Generalitat de Catalunya entre els carrers de Sant Honorat i del Bisbe. En aquesta obra hi treballà intensament fins el 1425. Varen col·laborar amb ell els seus germans, mestres de diverses arts; el fuster Bernat; Joan, tallador de pedra; Pere, mestre de cimbals i courer.

Treballa també en el Palau Berenguer d'Aguilar, actual emplaçament del museu Picasso i a la Llotja de Mar de Barcelona.

L'any 1441 es nomenat mestre major de la Seu de Lleida (tot i que no va treballar mai, ja que en el seu lloc hi era el seu esclau Jordi Safont, que va estar mestre major de la Seu de Lleida quan va estar alforrat pel seu senyor l'anny 1442) i l'any 1448 construeix la seu de la Generalitat a Perpinyà.

Paral·lelament a la seva professió, va negociar comprant propietats que havien estat dels jueus com ara l'obrador i la sinagoga major, adquirida en 1438. També negociava amb esclaus.

Va estar casat dues vegades i va tenir un fill legitimat fora d'aquests dos matrimonis.