Mapa d'ideologies polítiques

De Viquipèdia

Podeu col·laborar amb la Viquipèdia fusionant aquest article amb Espectre polític.

Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...

El següent mapa pretén copsar les essències de les ideologies polítiques i localitzar-les en 4 punts concrets d'aquest mapa radial. El mapa pren la forma d'una brúixola i col·loca 4 ideologies bàsiques en els 4 punts cardinals (nord-sud, est-oest). Cada punt cardinal en forma de triangle negre representa una ideologia concreta en el seu “estat pur” o estat més “radical”, és a dir, el punt on coincideix una combinació de característiques que diferencien a cada ideologia al màxim de les altres tres. Així doncs, malgrat les concepcions que cadascun tingui de les ideologies, difereixin enormement (inclòs entre els mateixos ideòlegs de les diverses ideologies), aquí utilitzarem els noms de les 4 ideologies per identificar aquests 4 punts que acabem d'esmentar. L'intenció no és la de definir a l'anarquista o al feixista “perfecte”, ans posar nom a aquests 4 punts. Fora d'aquests punts, podríem trobar infinitat d'ideologies combinades entre les 4 ideologies i els 4 eixos, com ara la socialdemocràcia o l'anarquisme individualista, a tall d'exemple.

[edita] Eix econòmic

Aquest eix ve marcat per la gestió del sistema econòmic: el socialisme dóna tot el poder al govern per tal de planificar el mercat, mentre que el Neoliberalisme allibera totalment el mercat del govern, anul·lant tot el poder de l'estat.

S'entén que la dreta cerca el màxim bé individual/personal i l'esquerra el màxim bé col·lectiu/social. La dreta és l'ideologia que defensa els interessos de la classe alta per tal de mantenir els seus privilegis. En contraposició, l'esquerra defensa els interessos de la classe baixa, la classe explotada.

El Neoliberalisme entén que s'ha arribat al final de l'historia, que les classes ja no existeixen. Per altra banda, el Socialisme, un cop ha triomfat, proclama el mateix.

[edita] Eix moral

El que defineix les dues ideologies que formen aquest eix és l'amplitud del seu horitzó moral i els valors que defensen. Si l'anarquisme defensa la llibertat per sobre de tot (llibertarianisme o antiautoritarisme) el feixisme defensa just el contrari: anteposa l'autoritat i “l'ordre” per sobre de tot. L'horitzó moral del Feixisme no va més enllà d'allò que és capaç de reconèixer com a igual, cercant l'explotació i domini sobre tot el que quedi fora del seu propi grup. En canvi, l'anarquisme, cerca l'obertura constant del seu horitzó moral, solidaritzant-se amb tots els elements que siguin vulnerables a l'explotació i dominació humana, des de les persones d'ètnia o cultura diferent, fins als animals i tot el que forma part del medi ambient.

Ni el Feixisme és de dretes ni l'Anarquisme és d'esquerres: el Feixisme no busca el bé de l'individu ni del col·lectiu en general, sinó que busca el màxim bé d'uns individus en concret i d'un col·lectiu concret: la classe dirigent. Per altra banda, el pensament llibertari o anarquisme, tampoc es d'esquerres, ja que un autèntic alliberament personal no és possible sense un alliberament social i viceversa. Així doncs, s'entén l'anarquisme com a un equilibri entre la recerca del bé individual i el bé col·lectiu.

El Feixisme és interclassista: utilitza missatges simples que puguin resultar atractius pel pessimisme i desil·lusió de la classe treballadora. L'anarquisme també és interclassista en el sentit que advoca per la supressió de les classes i defuig tota exaltació d'una classe concreta, al contrari del que passa amb el socialisme.

El Feixisme tot i ser una ideologia política, sovint s'autodefineix com apolític, és a dir, defuig els anàlisis rigorosos de la realitat social, no utilitza la raó, sinó la força. Mostra una visió interessada, parcial i limitada .

És reaccionari: respon als conflictes socials d'acord amb els instints humans més baixos, no busca la comprensió de la diferència sinó el seu anihilament. L'incomprensió genera odi, i l'odi genera violència, despotisme i autoritarisme.

És totalitari: l'estat ordena la vida social, cultural i política, i no permet que cap àmbit de la vida col·lectiva s'escapi del seu control. Tota dissidència serà exterminada.

És populista: és una ideologia irracional, fàcil d'entendre per tothom, ja que al darrera no hi ha reflexió, ans reacció. “Si creix l'atur, no és culpa de la gestió de l'economia, és culpa dels immigrants que ens prenen el treball.”

És ultra nacionalista: exalta els sentiments nacionalistes de la gent per tal de que serveixin cegament a la classe dirigent.

En contraposició, l'anarquisme busca la comprensió de la diferència a través de la reflexió. El pensament llibertari és una recerca continua de la llibertat individual i col·lectiva, fuig del dogma i la doctrina.

Rebutja tota autoritat: és la única ideologia que no pretén imposar-la a ningú per la força.

Rebutja tota explotació: busca la fi de l'explotació de l'home per l'home.

Què trobem present en totes les ideologies?

Un sistema propagandístic que la recolza.
Utilització interessada del nacionalisme (l'anarquisme també utilitza el nacionalisme, encara que sigui rebutjant-lo).