Manuel Ferrer i Sitges
De Viquipèdia
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Barcelona, nascut a finals del segle XVII i que va morir durant el segle XVIII[1]. Fou un dels nou ponents que va participar a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713 reunida a Barcelona per tal de decidir si es resistia a la invasió per part de les tropes de Felip V o bé es capitulava.
Es té constància del seu discurs complet de Manuel Ferrer i Sitges [2] en aquesta Junta de Braços de 1713 gràcies al capità Francesc de Castellví, qui va publicar la transcripció en castellà d'aquest discurs en el llibre "Narraciones Históricas"[3], publicat en castellà per a què el filipistes no tergiversesin la història ni el destruissin. La Junta finalment va decretar la guerra a ultrança[4] contra Felip V,una lluita que va continuar a Barcelona fins l'11 de setembre de 1714.
Francesc Castellví va lluitar amb les tropes de la Coronela de Barcelona contra els filipistes, després de la guerra fou persseguit pels filipistes i s'hagué d'exiliar a Viena. En canvi Manuel Ferrer i Sitges no va anar al exili però les tropes filipistes varen quedar-se amb totes les seves possesions.
En el discurs es pot veure com es parla amb tota naturalitat de Nació Catalana, i també es refereix a Castella alguna vegada amb el nom d'Espanya. Així és possible que el terme Espanya també hagués estat utilitzat abans de la fi de la Guerra de Successió.
Algunes paraules eloqüents del seu discurs foren:
- “Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada, en la negra obscuritat d’una perpètua esclavitud...”.
- "¿Qui doncs podrà persuadir-nos a que un sol dia vulguem consentir que s'entronitzi sobre els catalans la vanitat i violència castellana [...]"
