Manes

De Viquipèdia

En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort. Com a esperits menors, eren similars als Lars, Genis i Penats. Manes, els esperits dels morts, deriva del protoindoeuropeu *men-, "pensar" i són paraules relacionades amb el grec antic menos ("vida, força") i l'avèstic mainyu ("esperit").

Els manes també eren anomenats Di Manes (en llatí di significa "déus"), i les làpides romanes sovint incloïen les lletres D. M., que representaven dis manibus ("dedicat als déus manes"). La paraula també s'utilitzava com una metàfora per referir-se a l'avern.

Quan es fundava una ciutat, en principi es cavava un forat rodó, el mundus, una imatge del cel invertit. En el fons, s'encastava una pedra, lapis manalis, que representava una porta dels inferns. Per deixar passar als manes, s'apartava aquesta pedra el 24 d'agost, el 5 d'octubre i el 8 de novembre. El culte era destinat a apaivagar la seva còlera i en el seu origen se'ls oferien sacrificis amb sang. És probable que els primers combats de gladiadors fossin instituïts en el seu honor.

Eren honrats durant la parentàlia i la feràlia, en el mes de febrer. Del 13 al 26, era festa laboral, tot s'aturava i els temples quedaven tancats. Es decoraven les tombes amb violes, roses, lliris, murta, i s'hi dipositaven aliments.

Els Manes (benefactors) amb les Larves (malignes) formaven el grup dels Lèmurs.