Malgaix
De Viquipèdia
|
Malagasy |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
| Parlat a: | Madagascar, França |
| Regió: | Madagascar, Illes Comores, Illa de la Reunió, Mayotte |
| Parlants: | Al voltant de 15 milions. |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | austronèsia malai-polinèsia occidental |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Madagascar |
| Regulat per: | No és regulat |
|
|
|
| ISO 639-1 | mg |
| ISO 639-2 | mlg |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | MEX/PLT |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El malgaix (malagasy en malgaix) és la llengua parlada a Madagascar i a les illes Comores, Mayotte i Reunió, degut als contactes entre aquestes illes i Madagascar. Tot i això només és oficial, juntament amb el francès, a Madagascar. Està composta per una vintena de dialectes que corresponen a les 18 ètnies del pais. Aquesta representa la llengua més occidental de la branca malai-polinèsia de les llengües austronèsies. Més concretament pertany al grup barito, les llengües del qual són parlades a Kalimantan, la part indonèsia de l'illa de Borneo, a l'actual regió de Banjarmasin i comprenen el ma'anyan, el samihim, el dusun deyah etc. en aquesta regió la llengua dominant avui en dia és el malai, que pertany a un altre grup malai-polinès.
El malgaix forma part d'un conjunt lingüístic que comprèn més d'una vintena de variants locals, qualificades sovint de dialectes. De fet, les divergències de determinades variants, com per exemple el sakalava amb l'antambahoaka poden representar fins a la meitat del vocabulari comú. Pel que fa al merina els dialectes més propers són el betsileo i el sinahaka (Aproximadament el 90% del vocabulari tradicional bàsic és comú). Les més diferents són les llengües de l'extrem sud de l'illa com l'antadroy i certs dialectes sakalava amb els que el merina comparteix un 60% del vocabulari de base.
Sobre el lèxic, més del 90% del vocabulari tradicional es remunta a orígens austronesis. La resta és d'orígen bantou, arabo-swahili o sànscrit, en àmbits determinats. Per exemple les paraules d'orígen bantou es troben sobretot en el camp de la ramaderia (omby, ondry, akoho) i els arabo-swahili en objectes comercials, el calendari i la adivinació (alahady, adaoro, sikidy, etc.). Els préstecs lingüístics més antics semblen ser d'orígen sànscrit (tsara, soa, sahaza, sandry, sisa, hetsy), remuntant-se probablement al veïnatge amb els navegadors malais durant el primer mil·leni.
L'escriptura moderna de la llengua malgaix en alfabet llatí va ser fixada per decret el 26 de març de 1823, després d'un acord entre el rei Radama I i les missionàries britàniques que venien d'introduir impremtes al regne. El principi acordat va ser que les consonants s'havien d'escriure com en anglès i les vocals com a les llengües llatines.
El fet que el malgaix sigui originari d'Indonèsia, però, no ens pot fer concloure que el seu ancestre s'escrivís com el vell malai amb un alfabet de tipus indi.
Des del segle XIX la llengua malgaix ha agafat un nombre considerable de mots a les llengües europees, en particular del'anglès i el francès.
En l'aspecte actual de l'ortografia, formada per 21 lletres (sense la ‘c’, la ‘q’, la ‘w’, la ‘u’ i la ‘x’, en comparació amb el català) la ‘o’ es pronuncia com una ‘u’ (encara que a certes regions, sobretot al camp, es pot pronunciar com una veritable ‘o’ !). El diftong ‘ao’ es tendeix a pronunicar com una simple ‘o’. Les ‘i’ que es troben al final de paraula s'escriuen sempre amb ‘y’. La ‘e’ és prununciada com una ‘é’. La ‘g’ es pronuncia com a ‘maragda i la ‘s’ no es prununcia mai com una ‘z’.
L'accent tònic sol caure en general sobre l'penúltima síl·laba de la paraula, a menys que la paraula acabi en '-ka', '-tra', o '-na'.en aquest cas l'accent recauria sobre l'antepenúltima. Les vocals no tòniques que es troben al final de la paraula són a penes pronunciades.
