Magellan

De Viquip??dia

La Magellan fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Venus, especialment per obtenir un mapa topogr??fic acurat mitjan??ant observacions de radar. Fou activa entre 1989 i 1994 i es batej?? en honor de l'explorador portugu??s del segle XVI Fern??o de Magalh??es.^[1] La sonda cre?? el primer (i actualment el millor) mapa d'alta resoluci?? de la superf??cie del planeta, que romandr?? com el mapa m??s detallat de Venus en el futur proper, ja que en l'actualitat no hi ha plans per a missions a Venus amb l'objectiu de millorar els resultats de la Magellan.^[2]

Taula de continguts 1 Missi?? 2 Descripci?? de la sonda 3 Resultats cient??fics 4 Notes i refer??ncies

[edita] Missi??

La Magellan fou la primera sonda planet??ria llan??ada per per un transbordador espacial, concretament per l'Atlantis, des de Cap Canyaveral el 4 de maig de 1989. L'Atlantis va dur la sonda fins a una ??rbita terrestre baixa, on va ser extreta de la bodega de c??rrega. A partir d'aquell moment Un motor de combustible s??lid, anomenat Inertial Upper Stage, va impulsar la sonda enll?? de l'??rbita terrestre i va orbitar al voltant del Sol una vegada i mitja abans d'arribar a la seva ??rbita entorn del planeta Venus el 10 d'agost de 1990.

L'??rbita inicial de la Magellan era molt el??l??ptica, essent el radi menor de 294 km i el major de 8.543 km. L'??rbita era ??rbita polar, completant una ??rbita cada 3 hores 15 minuts. Durant la part m??s propera a Venus, el radar de la sonda escanejava una zona de la superf??cie de 17 a 28 km d'ampl??ria. Al final de cada ??rbita, enviava la Terra un mapa de la zona escanejada. A m??s, com Venus gira sobre si mateix una vegada cada 243 dies terrestres, la Magellan aconseguia cobrir una gran part de la superf??cie del planeta.

Al final dels seus primers vuit mesos de missi?? orbital (entre setembre de 1990 i maig de 1991), havia enviat imatges detallades del 84% de la superf??cie venusiana. Despr??s de dos cicles m??s de vuit mesos, entre maig de 1991 i setembre de 1992, es va assolir un mapa del 98% del planeta. Els seg??ents cicles van permetre als cient??fics buscar canvis en la superf??cie d'un any a un altre, a m??s de possibilitar la construcci?? d'un mapa tridimensional gr??cies als diferents angles de visi?? del radar entre cicles.

Durant els quatre cicles orbitals recorreguts entre setembre de 1992 i maig de 1993, la sonda obtingu?? dades del camp gravitatori de Venus. Durant aquest per??ode, la Magellan no va usar el radar. En el seu lloc va transmetre un senyal de r??dio constant a la terra, de manera que al travessar una zona amb una gravetat superior a la normal, la sonda acceleraria la seva velocitat, provocant un lleuger canvi en el senyal de r??dio a causa de l'efecte Doppler.

Al finalitzar aquests quatre cicles, els controladors van disminuir el radi de l'??rbita de la sonda mitjan??ant la t??cnica de l'aerofrenada. Una vegada completada, el 3 d'agost de 1993, l'??rbita tenia una dist??ncia m??nima de 180 km i m??xima de 541 km, i la velocitat va augmentar de manera que ara es completava una volta cada 94 minuts. Aquesta nova ??rbita va permetre obtenir millors dades sobre el camp gravitatori en les zones m??s properes als pols. Despr??s d'acabar el cinqu?? cicle orbital a l'abril de 1994, va comen??ar el sis?? i ??ltim cicle, durant el qual va obtenir m??s dades i va realitzar alguns experiments de radar i senyals de r??dio. Quan va acabar la seva missi??, la Magellan havia aconseguit dades precises sobre el camp gravitatori d'un 95% del planeta.

El setembre de 1994 es va reduir de nou l'??rbita per realitzar una prova anomenada ??experiment del mol?? de vent??. En aquesta prova, els panells solars de la sonda van adoptar una forma semblant a les aspes d'un mol??, i la sonda s'introdu?? en la part externa de la densa atmosfera de Venus. D'aquesta forma els controladors van mesurar l'esfor?? de torsi?? necessari per mantenir l'orientaci?? de la Magellan i mantenir-la sense girar. Aquest experiment va permetre obtenir informaci?? sobre la composici?? de la part alta de l'atmosfera de Venus, informaci?? ??til per al disseny de sondes futures. L'11 d'octubre de 1994, tal com s'havia previst per al final de la missi??, l'??rbita va ser rebaixada una vegada m??s, perdent-se el senyal de r??dio al dia seg??ent. L'endem?? seg??ent, la sonda penetr?? totalment en l'atmosfera i es vaporitz?? gaireb?? per complet, encara que es creu que algunes parts van arribar a xocar amb la superf??cie.

[edita] Descripci?? de la sonda

Constru??da parcialment amb recanvis d'altres missions, la sonda Magellan tenia una grand??ria de 4,6 metres d'alt, acabada en una antena de 3,7 metres. Unida al seu coet propulsor i amb el tanc de combustible ple pesava en total 3.460 kg en el moment del llan??ament. L'antena d'alt guany, usada tant per a comunicacions com per als senyals del radar, era un recanvi de la missi?? Voyager, igual que l'estructura principal i una s??rie d'impulsors. El sistema inform??tic, el de control i les unitats de distribuci?? d'energia eren recanvis de la missi?? Galileo a J??piter.

La Magellan obtenia la seva energia de dos panells solars quadrats de 2,5 m de costat; entre els dos subministraven un total de 1.200 W. Al llarg de la missi??, aquests panells es van anar degradant gradualment, tal com s'esperava. Al final de la missi??, a la tardor de 1994, va ser necessari controlar l'??s d'energia curosament per a mantenir la sonda funcionant. Degut al fet que Venus est?? envoltat d'una densa i opaca atmosfera, no van poder emprar-se c??meres ??ptiques convencionals per a fotografiar la superf??cie. En el seu lloc, el radar de la sonda emprava pulsos de microones.

[edita] Resultats cient??fics

A m??s de proporcionar el millor mapa de la superf??cie de Venus de qu?? es disposa actualment, l'estudi de les imatges d'alta resoluci?? obtingudes per la Magallanes est?? proporcionant la informaci?? necess??ria per a entendre el paper dels impactes, el vulcanisme, i els processos tect??nics en la formaci?? de les estructures de la superf??cie venusiana. Aquesta superf??cie est?? coberta en la seva major part per materials i estructures volc??niques, com extenses planures de lava, camps amb petites voltes de lava i llargues cadenes de volcans. Hi ha pocs cr??ters provocats per impactes de meteorits, fet que suggereix que la superf??cie ??s, en general, geol??gicament jove (menys de 800 milions d'anys). La pres??ncia de canals al llarg de 6.000 km indica l'exist??ncia de fluxos de lava amb molt poca viscositat.

No hi ha cap indici que permeti deduir l'exist??ncia de plaques tect??niques. La tect??nica del planeta est?? dominada per un sistema d'esquerdes globals i nombroses estructures anomenades corones, produ??des per la sortida i enfonsament de magma en el nucli. Malgrat que Venus t?? una atmosfera densa, la superf??cie no indica que hagi hagut una erosi?? apreciable provocada pel vent, nom??s indica un limitat transport de sorra i pols. Aix?? contrasta amb Mart, on l'atmosfera ??s molt m??s t??nue per?? la superf??cie presenta evidents mostres d'erosi?? atmosf??rica i transport de sorra i pols.

[edita] Notes i refer??ncies