Màxim I de Constantinoble

De Viquipèdia

Màxim I de Constantinoble o Màxim Alexandrí o Màxim Filòsof Cínic (Maximus Alexandrinus, Μάξιμος, o Μάξιμος Κυνικὸς φιλόσοφος) fou un filòsof cínic grec egipci natural d'Alexandria, perseguit per la seva religió, sense que se sapiga quina era aquesta (pagana o potser arriana). Va viure a la segona part del segle IV.

Després va ser fidel a l'ortodòxia i va escriure un llibre en la seva defensa . El 374 sota l'emperador Valent, l'arrià Luci patriarca d'Alexandria, va perseguir als ortodoxos, i el va desterrat a un oasis; fou alliberat als quatre anys, segurament a la mort de Valent (378). Llavors va anar a Milà on va presentar a Gracià la seva obra Περὶ τῆς πίστεως, De Fidie contra els arrians.

Va visitar Constantinoble on Gregori Nazianzè havia estat nomenat patriarca el 379. Del perquè es va produir la usurpació de Màxim no se sap ben be tot, però amb el suport d'alguns eclesiàstics egipcis enviats per Pere, patriarca d'Alexandria, Màxim fou ordenat una nit patriarca degut a que l'elecció de Gregori no havia estat del tot canònica (380). El poble no li va donar suport i Màxim va demanar ajut a l'emperador però va haver de tornar a Alexandria on aviat va acabar expulsat pel mateix Pere, que li havia donat suport en la usurpació.

A Constantinoble Nectari havia assolit el patriarcat al lloc de Gregori (381) i va convocar un concili general a Constantinoble que va declarar nul·la l'elecció de Màxim i es van revertir els nomenaments de preveres que havia fet. Va buscar el suport dels bisbes italians, que semblava que li seria donat però tot va acabar amb res.

Va morir en l'obscuritat.