M??rius Sampere i Passarell
De Viquip??dia
M??rius Sampere i Passarell ( Barcelona 1928 ) ??s un poeta catal??.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer el 28 de desembre de 1928 al barri del Guinard?? de la ciutat de Barcelona, fill d'un home ferreny, tena?? ???campi?? d'escacs i amb una forta vinculaci?? al pa??s-, i d'una dona dona sensible, delicada i culta.
Des que tenia un any, fins els catorze els seus pares, que eren cosins germans, van estar separats i M??rius visqu?? amb la mare i la seva fam??lia. L'any 1942, despr??s que la Guerra Civil acab??s amb la situaci?? familiar d'una relativa comoditat, els seus pares tornaren a viure junts. Autodidacta i gran lector de poesia en diversos idiomes, ha cursat estudis superiors de m??sica i fou director d'un dels grups de la nova can???? entre 1963 i 1976 pel qual va composar lletres i can??ons.
L'any 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.
[edita] Obra liter??ria
Els poemes de M??rius Sampere parlen dels ??ssers humans, de les seves emocions, les seves trag??dies, de l'amor, el dolor i la mort. Sampere ??s com un nen que juga amb les paraules, amb la ret??rica, es riu dels estils literaris, fa acudits amb la filosofia, i es diverteix desconcertant al lector. Diu un disbarat dels m??s grossos, ens fa ballar el cap i despr??s acaba amb una sent??ncia aclaparadora. ??s un autor que no va amb embuts, es mira ell mateix i diu el que hi veu i possiblement ??s aquest punt d'humor, aquest artifici del joc, el que li permet oferir-se en carn viva, ara mateix estesa/ al taulell del carnisser: els tous per tallar i vendre.
Sampere crea un personatge p??blic que, llibre a llibre, creix i progressa es confon i es separa, a conveni??ncia, del propi poeta. Esborra el temps i fa de la vida un continuum, ara som aqu?? i al mateix temps som all??, se sent encara a la panxa de la mare i experimenta la subllum, i tot seguit neix i m??s enll?? es troba al caire de la mort. Crea la sensaci?? que sigui tot-un, com un paisatge: ell i la mare lligats per aquest cord?? umbilical que ??s l'acte de naixement: per?? el meu cos/ mai no sort?? de la mare adormida:/ la dona somi?? que m'expulsava als llops,/ jo s?? que romanc al llindar del misteri. Fins i tot eixampla el seu personatge fins altres vides, altres reencarnacions i ens parla de S??msara i de la metemps??cosi. Per ell la vida ??s un seguit de cicles repetitius, d'esferes conc??ntriques al centre de les quals hi trobem el seu personatge. Un Laberint on qualsevol sortida dona a dins, on l?????nica sortida de veritat ??s la mort. Sampere ens diu que fuig "de la fredor del panteisme i vol trobar la f??rmula que unifica totes les formes de l'Univers". Ens diu que el caos ??s el motor propulsor de la humanitat envers una plenitud ut??pica: la divinitat absent. Divinitat que, parad??gicament, en un ocult proc??s involutiu ???efecte bumerang- s'identifica amb nosaltres mateixos. Ens diu que ell ??s el Crist, i que ??s germ?? dels crists pul??luladors.
La idea que el poeta es fa de D??u travessa tota la seva obra i ??s una idea veritablement original: D??u no existeix, nom??s les molles. En un poema de La can???? de la metamorfosi hi lleg??m l'esvoranc per on s'escola D??u, referint-se al sexe de la dona. Pero tamb?? declara He estat esc??ptic tota la vida i he arribat a considerar la vida des d'un punt de vista nihilista, encara que crec que no sent res, que no ho som, som el m??xim que podem ser. Aquesta relaci?? conflictiva amb l'Absolut, D??u o el Creador, Sampere la defineix no com un panteisme, sin?? com un misticisme m??s total: Fujo de la fredor del panteisme i vull trobar la f??rmula que unifica totes les formes de l'Univers. ??s per aix??, tamb?? que l'Abs??ncia esdev?? un dels temes principals de la poesia de M??rius Sampere, ja que denota des de la manca de sentit transcendental fins a l'absurditat quotidiana. D'on, la soledat i la desolaci?? de l'??sser. Dir temps en l'obra samperiana significa dir mort.
[edita] Obra po??tica publicada
- 1968: L'home i el l??mit, Barcelona, Proa
- 1976: Poemes de baixa freq????ncia, Barcelona, edicions 62
- 1982: Samsara, Val??ncia, Prometeo
- 1984: Llibre de les inauguracions, Barcelona, Columna
- 1987: Oniris i el tret del ca??ador, Barcelona, Columna
- 1990: L'ocell que udola, Barcelona, Columna
- 1992: La taula i les estrelles, Barcelona, Columna
- 1995: La can???? de la metamorfosi, Barcelona, Columna
- 1996: Demi??rgia, Barcelona, Columna
- 1997: Thanatos suite (poemari biling??e catal??-castell??), Barcelona, Seuba
- 1999: Si no fos en secret (antologia po??tica a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana), Barcelona, Proa
- 2000: Subllum, Barcelona, Proa
- 2002: Les immin??ncies, Barcelona, Proa
- 2003: Jerarquies, Barcelona, Proa
- 2003: Mutacions, Olot, Miquel Plana
- 2004: Iconograma, Santa Coloma de Gramenet, La Gar??a Libros
- 2004: Di??legs amb la ciutat, Santa Coloma de Gramenet, Centre Excursionista Puig Castellar
- 2006: Ens trobarem a fora, Barcelona, Proa
[edita] Premis
- 1963: Premi Carles Riba per L'home i el l??mit.
- 1974: Premi President Maci??-Amsterdam per Poemes il??l??cits.
- 1975: Recull Maria Ribas i Carreras de poesia per Poemes de baixa freq????ncia.
- 1982: Premi Ciutat de Val??ncia de Sant Jordi de poesia per Samsara.
- 1984: Premi Miquel de Palol de poesia per Llibre de les inauguracions.
- 1998: Premi de les Institucions de les Lletres Catalanes de poesia per Demi??rgia.
- 2001: Premi Cr??tica Serra d'Or de poesia per Subllum.
- 2002: Premi de la Cr??tica de poesia catalana per Les immin??ncies.
- 2003: Premi Laure?? Mela per Jerarquies.
- 2003: Premi Nacional de Literatura per Les immin??ncies.
- 2003: Premi Ciutat de Barcelona per Les immin??ncies.
