Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Luci Emili Paule Maced??nic - Viquip??dia

Luci Emili Paule Maced??nic

De Viquip??dia

Luci Emili Paule Maced??nic (Lucius Aemilius L. F. M. N. Paulus Macedonicus) fill de Luci Emili Paule (Lucius Aemilius M. F. M. N. Paulus) fou un magistrat rom??, el membre m??s distingit de la seva fam??lia.

Va n??ixer vers el 230 aC o 229 aC. Va cr??ixer influ??t per les idees aristocr??tiques del seu pare; era partidari d'una estricta disciplina a l'ex??rcit i va aprendre a fer auguris ingressant al col???legi d'??ugurs. ??s esmentat per primer cop el 194 aC quan fou nomenat triumvir per la fundaci?? d'una col??nia a Crotona. El 192 aC fou edil curul amb Marc Emili L??pid, i va triomfar sobre dotze candidats que despr??s foren c??nsols. En el seu edilat va perseguir als pecuarii.

El 191 aC fou pretor i va obtenir la prov??ncia d'Hisp??nia Ulterior amb t??tol de proc??nsol. A Hisp??nia va fer la guerra als lusitans i fou derrotat prop de Lyco, ciutat dels bastetans, on va perdre sis mil homes; per?? despr??s es va recuperar i va derrotar a l'enemic deixant la regi?? pacificada per un temps (190 aC).

Va tornar a Roma el 189 aC i es va presentar candidat al consolat, per?? diverses vegades va perdre l'elecci??, fins que el 183 aC, fou elegit c??nsol junt amb Gneu Bebi T??mfil. Va exercir el 182 aC. El 181 aC fou enviat contra els ingauns, un poble l??gur que tenia un considerable poder naval i atacava els vaixells mercants; els ingauns foren completament sotmesos i les seves fortificacions arrasades; a la seva tornada va obtenir els honors del triomf.

Als seg??ents tretze anys va viure tranquil???lament a Roma, dedicat a educar als seus fills. Cap al final havia esclatat la guerra contra Perseu de Maced??nia, per?? no s'aconseguia el triomf definitiu i el 169 aC el poble exigia un general de gran experi??ncia i habilitat; alguns notables van pressionar a Paule per presentar-se a l'elecci??. Paule ja passava dels 60 anys i no estava gaire disposat a fer la feina, per?? finalment, entre aclamacions, es va presentar i fou escollit juntament amb Gai Licini Cras.

La primavera del 168 aC va arribar al Regne de Maced??nia i el 22 de juny va obtenir la gran vict??ria de Pidna que de fet va posar fi a la guerra; Perseu es va rendir i fou fet presoner i portat davant Paule que el va tractar amb cortesia i amabilitat.

El 167 aC va restar a Maced??nia com a proc??nsol, temps en el que va visitar tota Gr??cia, va reparar algunes injust??cies, i va fer diverses donacions. Va tornar llavors a Maced??nia, residint a Amf??polis, on juntament amb els deu comissionats especials romans va arranjar el futur de Maced??nia; finalment va celebrar uns espl??ndids jocs. Abans de sortir de Gr??cia va anar a l'Epir on d'acord a una cruel orde del senat va donar als seus soldats seixanta ciutats que havien estat aliades de Perseu, amb perm??s per saquejar-les.

Llavors va anar a Oricum i va reembarcar all?? per tornar a It??lia on va arribar cap al novembre del 167 aC amb un bot?? for??a considerable, que va dipositar al tresor de la rep??blica, provocant la indignaci?? dels soldats que en volien m??s part; aix?? va provocar alguna oposici?? per?? finalment li foren concedits els honors del triomf que es va celebrar als darrers dies de novembre del 167, i fou el m??s espl??ndid que Roma mai havia vist: el triomf va durar tres dies, i al davant del carro triomfal de Paule hi anava el rei ven??ut i el seu fill; al darrera anaven els dos fills grans de Paule, Quint Fabi M??xim i Publi Corneli Escipi?? Afric?? el Jove, adoptats per les fam??lies dels Fabi M??xim i dels Corneli Escipi??. Per?? al mateix temps els seus dos fills m??s joves van morir, un d'ells amb 12 anys, nom??s cinc dies abans del triomf, i l'altre de 14 anys, tres dies despr??s. Aix?? suposava l'extinci?? de la fam??lia Emili Paule.

El 164 aC fou censor amb Quint Marci Filip.

Va morir el 160 aC despr??s d'una malaltia bastant llarga. La fortuna que va deixar era tant redu??da que just va servir per pagat el dot de la seva segona muller. Paule havia estat casat en primeres noces amb Pap??ria, la filla de Gai Papiri Mas?? (c??nsol 231 aC) amb la que va tenir quatre fills (dos fills i dos filles); se'n va divorciar i es va casar amb una segona dama de nom desconegut, amb la que va tenir dos fills (els dos morts el 167 aC) i una filla, Em??lia T??rcia, que va tenir a la seva vegada un fill.

[edita] Genealogia