Luci Emili Paule Macedònic

De Viquipèdia

Luci Emili Paule Macedònic (Lucius Aemilius L. F. M. N. Paulus Macedonicus) fill de Luci Emili Paule (Lucius Aemilius M. F. M. N. Paulus) fou un magistrat romà, el membre més distingit de la seva família.

Va néixer vers el 230 aC o 229 aC. Va créixer influït per les idees aristocràtiques del seu pare; era partidari d'una estricta disciplina a l'exèrcit i va aprendre a fer auguris ingressant al col•legi d'àugurs. És esmentat per primer cop el 194 aC quan fou nomenat triumvir per la fundació d'una colònia a Crotona. El 192 aC fou edil curul amb Marc Emili Lèpid, i va triomfar sobre dotze candidats que després foren cònsols. En el seu edilat va perseguir als pecuarii.

El 191 aC fou pretor i va obtenir la província d'Hispània Ulterior amb títol de procònsol. A Hispània va fer la guerra als lusitans i fou derrotat prop de Lyco, ciutat dels bastetans, on va perdre sis mil homes; però després es va recuperar i va derrotar a l'enemic deixant la regió pacificada per un temps (190 aC).

Va tornar a Roma el 189 aC i es va presentar candidat al consolat, però diverses vegades va perdre l'elecció, fins que el 183 aC, fou elegit cònsol junt amb Gneu Bebi Tàmfil. Va exercir el 182 aC. El 181 aC fou enviat contra els ingauns, un poble lígur que tenia un considerable poder naval i atacava els vaixells mercants; els ingauns foren completament sotmesos i les seves fortificacions arrasades; a la seva tornada va obtenir els honors del triomf.

Als següents tretze anys va viure tranquil•lament a Roma, dedicat a educar als seus fills. Cap al final havia esclatat la guerra contra Perseu de Macedònia, però no s'aconseguia el triomf definitiu i el 169 aC el poble exigia un general de gran experiència i habilitat; alguns notables van pressionar a Paule per presentar-se a l'elecció. Paule ja passava dels 60 anys i no estava gaire disposat a fer la feina, però finalment, entre aclamacions, es va presentar i fou escollit juntament amb Gai Licini Cras.

La primavera del 168 aC va arribar al Regne de Macedònia i el 22 de juny va obtenir la gran victòria de Pidna que de fet va posar fi a la guerra; Perseu es va rendir i fou fet presoner i portat davant Paule que el va tractar amb cortesia i amabilitat.

El 167 aC va restar a Macedònia com a procònsol, temps en el que va visitar tota Grècia, va reparar algunes injustícies, i va fer diverses donacions. Va tornar llavors a Macedònia, residint a Amfípolis, on juntament amb els deu comissionats especials romans va arranjar el futur de Macedònia; finalment va celebrar uns esplèndids jocs. Abans de sortir de Grècia va anar a l'Epir on d'acord a una cruel orde del senat va donar als seus soldats seixanta ciutats que havien estat aliades de Perseu, amb permís per saquejar-les.

Llavors va anar a Oricum i va reembarcar allí per tornar a Itàlia on va arribar cap al novembre del 167 aC amb un botí força considerable, que va dipositar al tresor de la república, provocant la indignació dels soldats que en volien més part; això va provocar alguna oposició però finalment li foren concedits els honors del triomf que es va celebrar als darrers dies de novembre del 167, i fou el més esplèndid que Roma mai havia vist: el triomf va durar tres dies, i al davant del carro triomfal de Paule hi anava el rei vençut i el seu fill; al darrera anaven els dos fills grans de Paule, Quint Fabi Màxim i Publi Corneli Escipió Africà el Jove, adoptats per les famílies dels Fabi Màxim i dels Corneli Escipió. Però al mateix temps els seus dos fills més joves van morir, un d'ells amb 12 anys, només cinc dies abans del triomf, i l'altre de 14 anys, tres dies després. Això suposava l'extinció de la família Emili Paule.

El 164 aC fou censor amb Quint Marci Filip.

Va morir el 160 aC després d'una malaltia bastant llarga. La fortuna que va deixar era tant reduïda que just va servir per pagat el dot de la seva segona muller. Paule havia estat casat en primeres noces amb Papíria, la filla de Gai Papiri Masó (cònsol 231 aC) amb la que va tenir quatre fills (dos fills i dos filles); se'n va divorciar i es va casar amb una segona dama de nom desconegut, amb la que va tenir dos fills (els dos morts el 167 aC) i una filla, Emília Tèrcia, que va tenir a la seva vegada un fill.

[edita] Genealogia

• Marc Emili Paule (cònsol 302 aC)
  • Marc Emili Paule (cònsol 255 aC)
    • Luci Emili Paule (cònsol 216 i 219 aC)
      • Luci Emili Paule Macedònic (cònsol 182 i 168 aC), casat amb 1.- Papíria, i 2.- Dama de nom desconegut
        • (de 1) Fill gran (probablement Luci Emili Paule) adoptat per Quint Fabi Màxim, va agafar el nom de Quint Fabi Màxim Emilià
        • (de 1) Fill jove (probablement Marc Emili Paule) adoptat per Publi Corneli Escipió Africà el Vell, va agafar el nom de Publi Corneli Escipió Africà el Jove
        • (de 1) Emília Primera, casada amb Quint Eli Tuberó
        • (de 1) Emília Segona, casada amb Marc Porci Cató (fill del censor Marc Porci Cató)
        • (de 2) fill mort als 14 anys el 167 aC
        • (de 2) fill mort als 12 anys el 167 aC
        • Emília Tercera, casada i amb un fill el 168 aC
      • Emília, casada amb Publi Corneli Escipió Africà el Vell.