Luci Emili Paul·le (cònsol 50 aC)
De Viquipèdia
Luci Emili Paul·le (Lucius Aemilius M. F. Q. N. Paullus) fou un magistrat romà fill de Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius Q. F. M. N. Lepidus) i germà de Lèpid el triumvir. Antigament, pel seu cognom Paul·le, es va pensar que era adoptiu, però Drumann va demostrar que era germà biològic del triumvir i probablement va rebre el nom per decisió paterna, en honor al famós Luci Emili Paul·le conqueridor de Macedònia, que sembla que va morir sense deixar descendents, i que el pare volia assolir (per això va donar al fill gran el nom de Luci i el cognom Paul·le, i el seu propi nom, Marc, el va donar al segon fill contra la costum romana de donar-lo al primer).
No va seguir l'exemple patern i va començar la seva carrera al sí del partit aristocràtic. El 63 aC va dirigir l'acusació de Catilina conforme a la Lex Plantia, el que li va suposar l'enemistat del partit popular.
El 60 aC fou qüestor i el 59 aC fou proqüestor a Macedònia sota el propretor Gai Octavi, i fou acusat per Luci Vetti de conspirar contra la vida de Gneu Pompeu, acusació que no va tirar endavant. Es esmentat el 57 aC com un dels que van demanar i obtenir la crida de Ciceró del seu desterrament.
Fou edil curul el 55 aC i va restaurar l'antiga basílica al centre del fòrum i en va començar un altra de més gran i luxosa. El 53 aC fou pretor però no va exercir fins el juliol ja que els disturbis a Roma van impedir les eleccions fins aquella data.
El 50 aC fou cònsol junt amb Marc Claudi Marcel (un dels principals enemics de Juli Cèsar) però va defraudar les expectatives dels aristòcrates doncs aviat fou guanyat per Cèsar a la seva causa, per un suborn de 1500 talents que es diu que va gastar en l'acabament de la basílica. Al acceptar aquest suborn va perdre la confiança de tots els partits i no va participar a la guerra entre Cèsar i Pompeu (49 aC-48 aC).
A la mort de Cèsar (44 aC) Paul·le es va decantar pel partit senatorial i fou un dels que van declarar al seu germà Lèpid com a enemic públic (30 de juny del 43 aC) per haver-se unit a Marc Antoni, i quan a la tardor es va formar el triumvirat, el seu nom fou inclòs entre els proscrits; els mateixos soldats enviats a matar-lo li van permetre de fugir segurament amb la complaença del seu germà, i es va reunir amb Brut a Àsia, i després de la mort d'aquest va arribar a Milet on va romandre sense voler tornar a Roma tot i que havia estat perdonat pels triumvirs.
Ja no torna a ser esmentat i probablement va morir no gaire després.
