Luci Cassi Longí Ravil·la
De Viquipèdia
Luci Cassi Longí Ravil·la (Lucius Cassius , Q. F. L. N. Longinus Ravilla) fou fill de Quint Cassi Longí (cònsol 164 aC) (Quintus Cassius , L. F. Q. N. Longinus) i va rebre el renom Ravil·la per seu ull (ravi occuli).
El 137 aC fou tribú de la plebs i va proposar la segona llei que establia el desempat a les votacions (tabellaria lex), després que la primera fos anul·lada per Gabini dos anys abans (139 aC). La llei introduïa el desempat als "Judicium Populi" (casos criminals jutjats en comicis pel poble) però en quedaven exclosos els casos de perduellio. Aquesta llei fou acollida molt desfavorablement pels optimats perquè els privava de la seva influència als comicis.
Després fou cònsol el 127 aC junt amb Luci Corneli Cinna; el 125 aC fou censor amb Gneu Servili Cepió, censura que es va caracteritzar per la seva severitat, especialment en relació a la condemna de Marc Emili Lèpid Porcina acusat d'haver-se construït una casa massa luxosa. Com a jutge el seu tribunal, per la seva severitat, fou anomenat scopulus reorum, però tot i així era vist com un home íntegre i just.
El 113 aC, per la seva reputació, fou nomenat per investigar els casos d'incest contra les verges vestals Licínia, Emília i Màrcia, i va condemnar a les tres i altres personatges quan en el primer judici només havia estat condemnada Emília; aquesta severitat fou condemnada per l'opinió publica.
