Lorenzo Silva
De Viquipèdia
Lorenzo Manuel Silva Amador (7 de juny de 1966, Carabanchel, Madrid) és escriptor. Va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir com advocat d'empresa des de 1992 fins a 2002. Ha escrit relats, articles i assajos literaris, però és conegut principalment per les seves novel·les. Una d'elles, El alquimista impaciente, va guanyar el Premi Nadal de l'any 2000. Aquesta novel·la és la segona en la qual apareixen els quals potser siguin els seus personatges més coneguts: la parella de la Guàrdia Civil formada pel sergent Bevilacqua i la caporal Chamorro. Una altra de les seves obres, La flaqueza del bolchevique, va ser finalista del Premi Nadal de novel·la 1997 i ha estat adaptada al cinema pel director Manuel Martín Cuenca.
[edita] Obres
- Noviembre sin violetas (1995)
- La sustancia interior (1996)
- La flaqueza del bolchevique (1997). Finalista del Premi Nadal 1997.
- Algún día, cuando pueda llevarte a Varsovia (1997)
- El lejano país de los estanques (1998). Premi El Ojo Crítico 1998.
- El cazador del desierto (1998)
- El ángel oculto (1999)
- El urinario (1999)
- Viajes escritos y escritos viajeros (2000)
- El alquimista impaciente (2000). Premi Nadal
- La lluvia de París (2000)
- Del Rif al Yebala. Viaje al sueño y la pesadilla de Marruecos (2001)
- El nombre de los nuestros (2001)
- La isla del fin de la suerte (2001)
- Laura y el corazón de las cosas (2002)
- La niebla y la doncella' ' (2002)
- Los amores lunáticos (2002)
- El déspota adolescente (2003)
- Carta blanca (2004) Premi Primavera de Novel·la
- Nadie vale más que otro, cuatro asuntos de Bevilacqua (2004)
- Líneas de sombra (2005)
- La reina sin espejo (2005)
- En tierra extraña, en tierra propia (2006)
- Pablo y los malos (2006)
