Llibre de Susanna
De Viquipèdia
La Història de Susanna (hebreu: שׁוֹשַׁנָּה; grec: Σουσαννα) és un relat addicionat al Llibre de Daniel, en la Septuaginta (segle III aC) i a la versió de Teodoción (segle II), antigues traduccions de l'Antic Testament al grec.
[edita] Contingut
Susanna, una dona bella, casada, va ser observada i desitjada per dos ancians que havien estat nomenats jutges a Babilònia. Els dos es posen d'acord per a tractar de sorprendre-la tot sola i abusar d'ella. Els homes estaven amagats, un dia que Susanna anava a banyar-se al seu jardí, i la van sorprendre, la van amenaçar dient-li que si no es lliurava a ells, atestarien falsament, acusant-la de cometre adulteri amb un jove. Susanna els va respondre:
Si faig això és la mort per a mi, però si no ho faig no escaparé de vosaltres; però és millor caure a les vostres mans sense haver-lo fet, que pecar davant del Senyor.
Els dos jutges van complir la seva amenaça i al judici, davant el prestigi dels testimonis, Susanna va ser condemnada a mort. Quan anava a ser executada, el jove Daniel va detenir l'execució, va defensar a Susanna i va demanar interrogar tot sol als dos jutges, qui es van contradir al respondre sota quin arbre estaven els supòsits adúlters quan ells els van veure, un va dir que era una acàcia i l'altre que era un roure. Davant l'evidència de la calúmnia, Susanna es va salvar i els dos jutges van ser condemnats.
El text se centra a la decisió de Susanna d'agradar a Déu abans que acomodar-se per conveniència personal, a la maldat. Però a més contrasta la corrupció de dos jutges, ancians, amb prestigi, amb la saviesa d'un jove i aprofita per a elogiar la personalitat d'un profeta i demostrar que "Déu salva als quals esperen en ell".
