Libani

De Viquipèdia

Libani (Libanius, Λιβάνιος) fou el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del segle IV.

Va néixer a Antioquia a Síria en el sí d'una il·lustre família vers el 314/316. Va rebre educació a la seva ciutat natal però atret pels coneixements va anar a Atenes on fou deixeble de Cleòbol, Didim i Zenobi. El petulant sistema llavors vigent a Atenes no li va agradar i el va fer dedicar-se més als estudis privats que als que organitzaven les escoles, i va estudiar als clàssics grecs.

Va atreure l'atenció pel seu talent i perseverança i fou nomenat orador, però va refusar el càrrec i va deixar la ciutat per acompanyar al seu amic Crispí a Heraclea del Pont. Al seu retorn va passar per Constantinoble on va trobar al filòsof Nicocles que el va convidar a restar a la ciutat; va anar a Atenes a arreglar els afers i va tornar a Constantinoble, però mentre era absent un retòric de Capadòcia havia ocupat el lloc que ell esperava ocupar i va haver d'obrir una escola privada i en poc temps va obtenir un gran nombre d'alumnes fins al punt de que les classes publiques van quedar desertes.

Els afectats el van denunciar com a mag i el prefecte Limeni, enemic de Libani, va donar suport a l'acusació i el 346 el va expulsar de la ciutat. Va anar llavors a Nicomèdia on va ensenyar amb el mateix èxit i va provocar la mateixa hostilitat. Va romandre a la ciutat cinc anys que ell mateix defineix com els més feliços de la seva vida, i va retornar a Constantinoble, on va ser rebut fredament i va haver de retornar a Nicomèdia; allí es va declarar una epidèmia i va abandonar la ciutat tornant a Constantinoble.

Estrategi, un amic seu, li va aconseguir un càrrec a Atenes que Libani va rebutjar per segona vegada, i llavors va visitar la seva ciutat natal Antioquia i quan va tornar a Constantinoble va començar a estar malalt; va demanar a l'emperador de poder-se establir a Antioquia on va restar fins a la fi de la seva vida. Va morir després del 391 ja que en aquest any encara era viu.

Libani no estava casat però si vivia en parella. Era pagà i simpatitzava amb els objectius de Julià l'Apòstata. Fou mestre de Sant Basili i Sant Joan Crisòstom.

Obres seves foren:

• 1 . Προψυμνασμάτων παραδείγματα,
• 2. Λόγοι o Περὶ Ὀλυμπίου
• 3. Μελέται
• 4. Vida de Demòstenes
• 5. Ἐπιστολαί