[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Leopold Godowsky - Viquipèdia

Leopold Godowsky

De Viquipèdia

Leopold Godowsky
Leopold Godowsky

Leopold Godowsky (Sozy, prop de Vilnius, Lituània, 13 de febrer de 1870 - Nova York, Estats Units, 21 de novembre de 1938) fou un pianista, professor i compositor polonès nacionalitzat nord-americà el 1891.

Va ser l'únic fill d'Anna i Mathieu Godowsky. El pare, metge reputat, va morir del còlera. Anna i Leopold van ser recollits per Louis i Minna Passinock, que mantenien un comerç de pianos a Vilnius, la capital. Louis, bon violinista, va ensenyar el violí a Leopold, que ja dominava el Concert de Mendelssohn als 7 anys. Però era el piano el que realment fascinava al jove prodigi. Es va perfeccionar gairebé de forma autodidacte, contra la voluntat del seu mentor.

Emigrat als Estats Units, es va fer de seguida un intèrpret de primer nivell, equiparable a Josef Hofmann o Rakhmàninov. Va ser el professor de generacions de pianistes cèlebres (com Jorge Bolet), i amic de personalitats del món dels arts i de les ciències, entre les quals Charlie Chaplin i Albert Einstein. Va patir trastorns vasculars durant els últims anys de la seva vida, morint de sobte en el transcurs d'una gravació dels Nocturns de Chopin.

Com a compositor, va deixar una obra abundant per a piano i el seu ensenyament, així com moltes transcripcions de Weber, Brahms, Johann Strauss, entre altres. Els seus 53 estudis sobre els 27 estudis de Chopin(compost entre 1893 i 1914) són les més cèlebres de les seves transcripcions. "Recomposicions" més que "transcripcions", ja que Godowsky superposa els estudis, varia els temes, els inverteix, transcriu per a la mà esquerra allò que Chopin havia escrit per a la mà dreta, fins a posar certes fonts pròpies. Aquestes peces són entre les més sàvies i les més difícils mai no escrites per al piano, encara que Godowsky mai no hagi estat d'aquesta opinió doncs no considerava les seves composicions o transcripcions massa difícils d'interpretar. Malgrat això, els pocs pianistes que interpreten en concert aquests estudis es lliuren de fet a grans proeses físiques, sobretot en aquelles escrites només per la mà esquerra.