Legió I Germanica
De Viquipèdia
La Legió I Germanica fou una legió romana reclutada per Juli Cèsar el 48 aC per lluitar en la guerra civil contra Pompeu. Després de la rebel·lió batava (70), els homes de la I Germanica s'incorporaren a la setena legió de Galba, que es convertí en la VII Gemina. L'emblema de la legió fou, probablement, un bou.
La I Germanica lluità a la batalla de Farsàlia. Després de l'assassinat de Juli Cèsar restà lleial a August. Entre el 30 aC i el 26 aC la legió fou aquarterada a Hispania Tarraconensis, on lluità contra la revolta càntabra. Cap a l'any 1 fou traslladada a la frontera del Rin per lluitar en les campanyes de Drus.
La I Germanica restà a la Germania Inferior fins l'any 69, quan recolzà Vitel·lí, juntament amb les altres legions del Rin. L'any 70, fou una de les legions que acudiren a rescatar les legions assetjades a Xanten durant la rebel·lió batava, on patí una forta derrota. Una vegada sufocada la revolta, Vespasià formà la nova VII Gemina amb els supervivents de la I Germanica i d'altres.
