Làcares d'Atenes

De Viquipèdia

Làcares (Lachares, Λαχάρης) fou un demagog atenenc, un dels més influents de la ciutat, després del restabliment de la democràcia per Demetri Poliorcetes.

Cassandre el va subornar i li va suggerir que assolís la tirania, però no va poder fer res fins que el 296 aC la ciutat fou assetjada per Demetri; llavors va aprofitar els clams del poble contra el cap local Demòcares, que fou expulsat i Làcares va assolir el govern.

Pausànies diu que com tots els tirans fou inhumà i contrari als deus, va saquejar temples i especialment el Partenó, dels que va treure els seus tresors, i fins i tot va privar a l'estàtua d'Atenea dels seus guarniments. Des de el primer moment va prohibir per decret fins i tot pronunciar el nom de Demetri Poliorcetes i va resistir el setge fins que la gana va assolar la ciutat. Llavors, disfressat, es va escapar cap a Tebes. Poliè diu que fou perseguit per homes de Demetri però se'n va lliurar llençant algunes monedes d'or que els perseguidors es van aturar a agafar.

Va romandre a Tebes fins que aquesta ciutat va caure en mans de Demetri i després va fugir a Delfos, i més tard a Tràcia.

Durant la captivitat de Lisímac de Tràcia, Demetri va envair Tràcia i va assetjar Sestos, on era Làcares, però va aconseguir fugir cap a Lisimàquia . Torna a aparèixer el 279 aC a Cassandria, quan fou expulsat per Apol·lodor sota el càrrec de conspiració per entregar la ciutat al selèucida Antíoc I Sòter. Ja no torna a apareixer a les fonts.