Koichi Tohei
De Viquipèdia
Koichi Tohei (藤平光一), (Shitaya gener de 1920) es un mestre d'aikido (10è dan), fundador de la Ki Society i del seu estil, el Shin Shin Toitsu Aikido (aikido amb el cos i l'esperit unificat, a vegades anomenat« Ki Aïkido »). La Ki Society es també coneguda amb el nom de Ki no Kenkyukai, « Societat internacional del ki ».
Taula de continguts |
[edita] Koichi Tohei i l'Aikido
Koichi Tohei va nàixer el 1920 a Shitaya, prop de Tòquio. Va ser un xiquet malaltís i fràgil, això va portar el seu pare a recomanar-li que estudiés judo. Va entrenar àrduament i el seu cos es va revitalitzar, tot i així, després de començar els seus estudis preuniversitaris a la universitat de Keio, va desenvolupar una pleuresia (inflamació de la pleura, el recobriment del pulmó, que causa grans dolors en l'àrea del pit amb la respiració). Açò el va obligar a deixar de practicar i a romandre durant tot un any sense fer cap tipus d'esforç físic.
Tohei es va sentir molt afligit per la possibilitat de perdre la seua retrobada salut i la seua força i de no poder continuar entrenant el seu cos i la seua ment, així que va decidir substituir els seus estudis de judo per la meditació zen i els exercicis de misogi. Tohei es va centrar en aquestes disciplines amb fervor i no va tardar a destacar, a pesar dels seus seriosos problemes de salut. Després de la seua recuperació de la pleuresia, es va convèncer que els seus esforços en l'entrenament de la seua ment i el desenvolupament del seu ki eren el que l’havien ajudat a curar-se i a recuperar-se físicament. Posteriorment, açò estimularia la creació del Kiatsu, un sistema de tractament de la malaltia física basat en la digitopuntura, creat per ell mateix.
Recuperat totalment de la pleuresia, va tornar als seus estudis de judo, els quals, però, ja no el satisfeien; desitjava alguna cosa més que l'entrenament purament físic; així doncs, va arribar al convenciment que el judo no era el la via (Do) adequada per a ell.
El 1939, a 19 anys, el seu instructor de judo, Shohei Mori, li va recomanar que anés a conèixer Morihei Ueshiba, fundador de l'Aikido. Tohei, descontent de les possibilitats que li oferia el judo, va anar a la trobada del fundador de l'Aikido, un nou art marcial del que havia sentit a parlar.
El primer contacte amb l'Aikido va ser amb un alumne del dojo d'Ueshiba. Va practicar algunes tècniques amb ell, però va dubtar que allò fóra realment el que buscava. No obstant això, quan Ueshiba va entrar al dojo i va començar a realitzar les seues tècniques amb els instructors, la seua opinió va canviar. Tohei, però, encara no n’estava plenament convençut; llavors Ueshiba li va demanar que entrés al tatami i intentés agafar-lo. Les temptatives de Tohei de fer qualsevol presa damunt seu van fracassar; a més, va quedar impressionat per les projeccions que va rebre sense aparentment cap tipus de força física. Després d'aquesta demostració personal d'Ueshiba, Tohei li va demanar ingressar al dojo. També continuaria entrenant la seua ment i el seu cos amb la meditació zen i els exercicis de misogi.
Tohei va entrenar amb Ueshiba durant sis mesos abans de ser enviat com a representant (dairi) a ensenyar a l'escola de Shumei Okawa i l'acadèmia de policia militar. Això va ser abans, fins i tot, que Tohei rebés cap titulació. Ueshiba li concediria el diploma de 5è dan un cop començat el seu servei militar.
[edita] Desenvolupament i internacionalització de l'Aikido
Tohei sensei, com tants altres joves japonesos d'aquell moment, va ser allistat a l'exèrcit imperial l'octubre de 1942. La destinació en la guerra de Tohei va ser la Xina i hi va romandre des del final de la guerra fins a la seua repatriació el 1946.
El 1953, va ser enviat a Hawaii per a introduir-hi l'Aikido. Aquesta era la primera vegada que el fundador va autoritzar que l'Aikido fos ensenyat fora del Japó. Hawaii es va convertir en un centre per a la difusió de l'Aikido. Tohei, a més, va deixar la seua empremta personal en l'Aikido d'eixa part del món.
El 1969, Ueshiba el va proposar per al nou grau de 10è dan, però Tohei va rebutjar l'oferiment. Els graus en Aikido havien sigut fins al moment 8è dan, però Ueshiba per motius pràctics, així com per raons polítiques, va ampliar les graduacions. El 1971 l'Aikikai li va atorgar el 10è dan
[edita] Separació d'Aikikai i creació de la Ki no Kenkyukai
Els esdeveniments que van conduir a la fractura entre l'organització principal de l’Aikido (l’Aikikai) i Koichi Tohei es van agreujar i accelerar amb la mort de Morihei Ueshiba el1969. El seu fill, Kisshomaru Ueshiba, va heretar el títol de Doshu. Quan Ueshiba va morir, Koichi Tohei era l'instructor en cap del Hombu dojo, un títol que va conservar fins que va abandonar l'Aikikai el 1974.
Una de les causes principals del conflicte era l'èmfasi que posava en l'ensenyament de les teories sobre els principis del ki en l'Aikido. Tohei volia que l'Aikido se centrés en aquests principis, i usava exercicis pràctics per a cultivar i comprovar el ki en la pràctica diària i en la pràctica de l'Aikido. Ell havia començat a ensenyar les seues noves idees durant les seues pròpies sessions d’entrenament al Hombu dojo, però la majoria dels altres instructors no. Ni Kisshomaru ni la majoria dels instructors d'alt nivell ho veien amb bons ulls, de manera que li van exigir encaridament que no ensenyés els seus principis i tècniques d’“Unificació de Ment i Cos” al Hombu dojo. Tohei va respectar la petició de no fer-ho allí, però va convenir que tenia dret d'ensenyar-los a l'exterior de l'Hombu dojo, la qual cosa, de fet, va fer.
Encara així, continuava havent-hi tensions entre ell i la plana major dels instructors de l'Aikikai, els quals no aprovaven l'enfocament de les ensenyances de Tohei sobre el ki. A més d'això, s'hi afegia el descontent general a causa de la situació creada el 1971 quan ell va fundar la Ki no Kenkyukai amb el propòsit de promoure el desenvolupament i l'ensenyança del ki dins de l'Aikido, però fora del "paraigua" de l'Aikikai. Els anys del conflicte finalment fonamentarien la decisió de Tohei de trencar i allunyar-se de l'Aikikai per ensenyar el seu propi estil d'Aikido. Així, l'1 de maig del 1974 Koichi Tohei oficialment va deixar l’organització de l’Aikikai per a dedicar-se a les que ell havia fundat: la Ki no Kenkyukai i la Ki Society.
El 15 de maig va enviar una carta en anglès i japonès a la majoria dels dojos del Japó i de l'exterior explicant-hi la seua marxa i els seus plans. Aquesta escissió va produir una situació traumàtica a molts aikidokes de tots els dojos del món. Tohei estava molt ben considerat per molts instructors i estudiants. El veien com el primer sensei d'Aikido després de la mort d'Ueshiba. Això va fer que alguns dojos trenquessin amb l'Aikikai i s'unissin a la nova organització de Tohei, la Ki no Kenkyukai, i al seu nou estil, el Shin Shin Toitsu Aikido: "Aikido amb la ment i el cos unificats".
Una altra característica curiosa d'aquesta escola és la creació d'un sistema de “competició” basat en paràmetres estètics, harmònics i valors psicofísics de realització dels Taigi (conjunts de tècniques).
Aquesta branca de l'Aikido continua sent avui molt activa, encara que Tohei es va retirar de la pràctica activa del Ki-Aikido, per motius de salut, i ara es concentra bàsicament en la Ki Society i en el foment del desenvolupament personal del ki.
[edita] Estudiants notables de Koichi Tohei
Durant l'exercici de les funcions com a instructor en cap al Hombu dojo, Tohei va influir molt entre aikidokes notables que al seu torn han tingut una influència molt important en el desenvolupament actual de l'Aikido, tant de l'escola Aikikai com posteriorment en la Ki no Kenkyukai.
Entre aquests:
- Shizuo Imaizumi, 7è dan en Shin Shin Toitsu Aikido, que va fundar l'estil de Shin Budo Kai de l'Aikido.
- Kenjiro Yoshigasaki, 8è dan en Shin Shin Toitsu Aikido, el qual és el pioner en la difusió i desenvolupament del Ki-Aikido a Europa, Amèrica del Sud i la República Sudafricana. El 2003 es va independitzar de l'escola de Koichi Tohei i va fundar la Ki no Kenkyukai Asociation Internationale.
