Kanza

De Viquip??dia

Bandera de la Kaw Nation

Els Kanza s??n una tribu ??ndia siouan del grup deghia, el nom del qual prov?? d???ak???a (vent) i vol dir ???gent del vent del sud???. Vivien als marges dels rius Kansas i Salino, entre el sud d???Indiana i Illinois. Actualment tenen terres no reserves a Kay County (Oklahoma).

[edita] Demografia

En el segle XVIII eren uns 3.000, per?? el 1843 havien estat redu??ts a 1.600, i el 1970 nom??s en restaven 600 a Oklahoma. El 1990 eren uns 750. Segons Asher, per??, nom??s eren uns 250 i la llengua havia desaparegut. Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Kaw (Ag??ncia Pawnee) d???Oklahoma hi havia 972 habitants (1.879 al rol tribal). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 1.150 kaws purs, 149 barrejats amb altres tribus, 563 barrejats amb altres races i 130 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 1.992 individus.

[edita] Costums

Llurs llogarrets estaven llunyanament organitzats, i llurs cabdills eren escollits per llur habilitat i valor, per?? m??s endavant escolliren cinc capdills hereditaris. Dues o tres fam??lies vivien en bordes grans i c??niques. Els homes duien polaines sobre els pantalons de pell de c??rvol. Eren for??a coneguts per dur el crani afaitat llevat el pericrani des del front fins al capdamunt. La seva religi?? envoltava un pante?? de misterioros esperits o Wakondes, tots de diferent rangle i poder, associats amb la natura (sol, llum, foscor, boscos). Els adolescents eren sotmesos al rite de pubertat conegut com a la ???visi?? indagadora???, un per??ode d???insolaci?? i abnegaci?? sencera a invocar somnis de futures proeses i fen??mens sobrenaturals. Els enterraments eren ben desenvolupats i de considerable complexitat. Despr??s de la mort, les dones de la tribu pintaven el rostre del cad??ver i el cobrien amb escor??a i una pell de bis??. Despr??s es dirigien cap a la zona de l???enterrament. El cos anava acompanyat de les seves vestimentes, armes, pipa i queviures, i era col??locat en una fosa poc fonda a un tur??, i coberta de roques. Eren sedentaris, ca??aven bisons i conreaven moresc. Comerciaven amb totes les tribus llevat els osage, amb els quals estaven estretament units per lligams ling????stics i matrimonials. Es dividien en 16 clans sobsdividits en fratries. Els clans eren manyinka ("cabana"), ta ("dant"), panka ("Ponca"), kanze ("Kansa"), wasabe ("??s negre"), wanaghe ("esperit"), kekin ("porta una tortuga a l???esquena"), minkin ("porta el sol a l???espatlla"), upan ("c??rvol"), khuva ("??liga blanca"), han ("nit"), lbache ("porta el foc de les pipes sagrades"), hangatanga ("hanga llarg"), chedunga ("b??fal"), chizhuwashtage ("chizhu pacificador"), i lunikashinga ("tro que fa gent").

[edita] Hist??ria

Es creu que antigament emigraren des de Savannah amb els osage, ponca, quapaw i d???altres tribus siouan, i s???establiren als marges dels grans llacs, des d???on els sioux i els iroquesos els despla??aren als marges del Mississippi. El 1601 foren visitats per Juan de O??ate (qui els anomen?? encansaques), on descriu 20 viles, i el 1723 per Bourgmont (els anomen?? quansa). El 1702 Iberville els va calcular en 1.500 individus. All?? foren delmats des del segle XVIII per constants guerres amb fox, omaha, pawnee i xeienne. El 1804 foren visitats per Lewis i Clark. Les principals viles kansa eren Bahekhube, Cheghulin (2), Djestyedje, Gakhulin, Gakhulinulinbe, Igamansabe, Inchi, Ishtakhechiduba, Manhazitanman, Manhazulin, Manhazulintaman, Manyinkatuhuudje, Neblazhetama, Nudje, Padjegadjin, Pasulin, Tammangile, Waheheyingetseyabe, Wazhazhepa, Yuzhemakancheubukhpaye, Zandjezhinga, Zandjulin, i Zhanichi.

El 1815 signaren una treva amb els EUA, i el 1825 cediren llurs terres als estats de Kansas, Nebraska i Missouri (2 milions d???acres), i es quedaren amb un territori de 60 milles a l???Oest del riu Kansas. Aleshores eren 1.850.

El 1846 foren duts a Council Grove (Kansas), vora el Niobrara, per?? el 1852 la part nord fou incorporada a l???Estat de Kansas, de manera que el 1859 els 1.588 individus foren duts a Territori Indi (Oklahoma), on el 1873 obtingueren una reserva. La creaci?? dels estats de Kansas el 1861 i Nebraska el 1867 els restaren tota la terra. La poblaci?? baix?? de 1.700 el 1850 a 209 el 1905, ja que uns 400 van morir de verola el 1852.

Molts foren aconvertits al cristianisme pels metodistes (1850-1854) o qu??quers (1869-1873). El membre m??s destacat de la tribu fou Charles Curtis, advocat i joquei, diputat republic?? el 1892-1906 i art??fex de l???article 24 de la constituci?? que declara als indis ciutadans nordamericans. El 1929-1933 fou vicepresident dels EUA.

[edita] Llista de kanza

[edita] Bibliografia

WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paid??s Studio, n?? 104 Barcelona
Article Kansa a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
Article Kansa a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
Article Kansa a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983