Juliana Morell
De Viquipèdia
Juliana Morell (Barcelona, 1594 – Lió, 1653), monja dominica i dona sàvia (poliglota, filòsofa, teòloga, jurisprudent i música).
Va néixer al barri del Raval de Barcelona, concretament al carrer de la Cendra, l'any 1594. Amb set anys ja parlava i escrivia en llatí, grec i hebreu, als disset anys parlava i llegia catorze idiomes [1]. Per problemes financers del seu pare, que era banquer, la seva família es va haver de traslladar a Lió. Va ser en aquella ciutat francesa on, segons els cànons de formació universitària de l'època va seguir una formació universal.
Estudià dret civil i canònic, filosofia i també física i astronomia. si la presència de dones a la universitat era prou minsa en aquells moments, el fet d'interessar-se per disciplines de l'àmbit científic convertí el seu cas en un dels pocs que estan documentats a tot Europa.
De Lió es traslladà a Avinyó, on aconseguí el grau doctoral en dialèctica i ètica l'agost del 1608, amb l'obra Oració recitada davant Pau V. El 15 de setembre del mateix any, quan en tenia catorze, entrà al monestir de les monges dominiques de Santa Pràxedes, a Avinyó per evitar el casament que el seu pare li havia preparat.
Juliana Morell és una de les poques dones que apareix al Paranimf de la Universitat de Barcelona.[2] Fins i tot, Lope de Vega li va dedicar uns versos en el seu tractat Laurel de Apolo.
