Jules Gilliéron

De Viquipèdia

Jules Gilliéron (La Neuveville (Suïssa), el 21 de desembre de 1854-Cergnaux, 26 d'abril de 1926) va ser un dels lingüistes suïssos més prestigiosos de finals del segle XIX i principis de XX. A banda de la seva contribució important a la dialectologia francoprovençal, la seva obra més destacable de talla colossal és l'Atlas Linguistique de la France, feta amb la col·laboració d'Edmond Edmont entre 1902 i 1912, que marcarà el punt de partida de la confecció dels atles lingüístics posteriors.

[edita] Biografia

Jules Gilliéron era el fill de Jean Victor, professor de francès a Basilea i de Marie Jeanne Ritter. Estudià a l'acadèmia de Neuchâtel (on va obtenir la seua "licence" en 1875). Després prosseguí els seus estudis a la Universitat de Basilea i, entre 1876 i 1880, à l'Ecole pratique des hautes études (EPHE) i a l'Ecole des chartes de París. A partir de 1883, i fins a la seua mort, aquest lingüista va ensenyar la dialectologia a l'EPHE. Jules Gilliéron va remplaçar Darmesteter a aquesta escola, fent classes de dialectologia. A partir d'aleshores, la dialectologia va gestant-se com a ciència seriosa. Va dedicar tota la seua vida a la recerca en dialectologia gal·loromànica que varen aboutirent sobre diversos estudis respecte a la distribució geogràfica de les varietats dialectals. El 1887, va cofundar amb l'abbé Rousselot la Revue des patois gallo-romans, que es va publicar fins a 1893. El punt àlgid de la seua producció va ser la publicació l'Atlas linguistique de la France. Aquesta obra monumental es va realitzar entre 1897 i 1907 i publicar després entre 1902 a 1910 gràcies a la feina realitzada en cada localitat pel seu col·laborador Edmond Edmont.