JPEG
De Viquip??dia
JPEG (acr??nim de Joint Photographic Experts Group) ??s un algorisme dissenyat per a comprimir imatges estacionaries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.
Al 1982 es va iniciar el grup JPEG al que s'uneix el SGVII en 1986. La primera versi?? del estandard va ??sser aprovada el 1991.
El JPEG nom??s tracta imatges fixes, per?? existeix un est??ndard relacionat anomenat MPEG per a v??deo. De vegades se l'anomena incorrectament JPG a causa de l'extensi?? que t?? en sistemes operatius que nom??s accepten tres lletres d'extensi??.
El JPEG ??s un Algorisme de compressi?? amb p??rdua. Aix?? significa que en descomprimir la imatge no obtenim exactament la mateixa imatge que ten??em abans de la compressi??.
Una de les caracter??stiques que fan molt flexible el JPEG ??s el poder ajustar el grau de compressi??. Si especifiquem una compressi?? molt alta es perdr?? una quantitat significativa de qualitat, per?? obtindrem fitxers extremadament petits. Amb una quantitat de compressi?? baixa obtenim una qualitat molt semblant a la de l'original, i un fitxer petit.
Aquesta p??rdua de qualitat s'acumula. Aix?? significa que si comprimeix una imatge i la descomprimeix obtindr?? una qualitat d'imatge, per?? si torna a comprimir-la i descomprimir-la altra vegada obtindr?? una p??rdua major. Cada vegada que es comprimeix i descomprimeix la imatge aquesta perd una mica de qualitat.
Aix?? el JPEG inclou diversos procediments de compressi?? d'imatge i pot considerar-se com un conjunt d'eines per la compressi??. Alguns esquemes del JPEG s'han fet molt populars i s'utilitzen en aplicacions inform??tiques i d'electr??nica de consum.
Els m??todes propossats s'orienten a la codificaci?? d'imatges multinivell tant monocromes com de color. Per la codificaci?? d'imatges binaries existeix l'est??ndard JBIG.
[edita] Objectius del JPEG
- Aconseguir taxes de compressi?? i qualitat d'imatge situades a prop dels l??mits de la tecnologia actual.
- Els m??todes han d'??sser ??tils per comprimir imatges tant a nivell de grisos com de color o multiresolutives. Aix?? com independents de la mida de les imatges.
- La implementaci?? dels m??todes ha de ser possible mitjan??ant aplicacions de programari en qualsevol plataforma. Tamb?? el desenvolupament de circuits integrats que implementin la codificaci?? ha d'??sser possible.
[edita] Modes de codificaci??
- Codificaci?? sense p??rdues
- La imatge original pot recuperar-se de forma exacta. Els factors de compressi?? son bastants baixos si es comparen amb la resta de modes en els que ??nicament es recupera una aproximaci?? a la imatge original.
- Codificaci?? jer??rquica
- La imatge es codifica a distints nivells de resoluci??, el que facilita que es pugui mostrar en diversos tipus de display. La resoluci?? m??s baixa es la primera que s'obt?? al descodificador que posteriorment pot anar-se augmentant al descodificar la resta de dades. L'usuari pot aturar el proc??s de descodificaci?? quan la resoluci?? resulti adequada.
