Josep de Campderrós i Pascual

De Viquipèdia

Josep de Campderrós i Pascual (Barcelona, 1742 – Santiago de Xile, 1802 ^[1]), també conegut com a José de Campderrós, va ser organista i compositor, i impulsor de la música al Xile colonial.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres 3 Estudis i edicions 4 Enllaços 5 Notes

[edita] Biografia

Josep de Campderrós va ser fill de Martí Campderrós i de Magdalena Pascual. La seva formació musical fou ben possiblement a Barcelona -sense confirmació, però lligaria amb les dades que es conserven de la seva vida-. El 1775 s'embarcà en el veler Aquiles cap a Callao, (Perú), no pas com a músic sinó per a parar-hi botiga. A Lima hi va trobar feina fent de director de cor i de mestre de capella.

En morir Francisco Antonio Silva, mestre de capella de la catedral de Santiago de Xile, es convocà un concurs per succeir-lo que s'anuncià a Lima i a Buenos Aires. Campderrós el va guanyar des del Perú, i el 1793 viatjà a Santiago per a prendre possessió, com a mestre de capella, de cor i d'orquestra de la catedral. Juntament amb ell, viatjà una considerable quantitat de partitures, tant pròpies, com de compositors limenys, que engrandiren l'arxiu de la catedral. Durant la seva estada en el càrrec, Josep de Campderrós reorganitzà el cor i la capella catedralícia, fent venir de Buenos Aires un violí, Teodoro Guzmán, i un violoncel, Ramón Gil. El 1797 contragué matrimoni amb María de la Nieves Machado y Penochea, amb qui feu un testament mutu. Complint les condicions d'aquest, quan el compositor morí, la seva vídua feu donació a la Seu del seu fons de partitures.

De la seva producció, a l'arxiu de la catedral de Santiago es conserven 85 obres -en general orquestrades per a violí, oboè, orgue, continu i polifonia per a solistes, dues i quatre veus-. 22 d'aquestes són de tipus profà, com villancets i àries, i la producció religiosa comprèn 15 misses i 48 altres obres de caire religiós: himnes, salms, oficis de difunts. Només 15 de les seves composicions han estat datades. Hom l'ha definit com d'estil pre-clàssic, entre Domenico Cimarosa i Franz Joseph Haydn. Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, especialment en dues misses per a veus, orgue i conjunt de corda.

Modernament, l'historiador Samuel Claro Valdés ha recuperat i transcrit part de la seva obra: Fruit d'aquests esforços va ser la reestrena, el 9 de setembre del 1971, de la Misa en Sol mayor, en un concert que tingué lloc a la catedral de Santiago. Fou interpretat per l'orquestra de cambra de la Universitat Catòlica de Xile, dirigida per Fernando Rosas i el cor de la Universitat de Xile dirigit per Guido Minoletti. Aquesta "Missa" va ser, a més, la primera reconstrucció moderna d'una obra de la música colonial xilena. La recuperació de l'obra de Campderrós continuà amb el concert In memoriam, del 14 de gener del 1995, i l'edició en disc d'una nadala seva.

Eugenio Pereira Salas, el "pare" de la historiografia musical xilena, el considera el creador més destacat del Xile pre-independent ^[2].

[edita] Obres

• Celebremos con pompa, nadala
• De los coros celestiales, nadala
• Laudate Dominum, salm a 4 amb violins i baix continu ^[3]
• Misa en Sol mayor per a dues tiples, un baix, dues flautes, dos oboès, dues trompes, dos violins, baix continu i cor Partitures
• Mísero corazón, en tres moviments
• Pastoral

[edita] Estudis i edicions

• José de Campderrós. Ricardo Trecek, transcripció Laudate Dominum Puyloubier (França): Academia Musical de Indias, 2003 [1]
• José de Campderrós Misa, partitures publicades a Antología de la música colonial en América del Sur, de Samuel Claro. Santiago de Chile: Ediciones de la Universidad de Chile, 1974 Arxiu PDF

• Rebeca Velásquez Cantín José de Campderrós, músico colonial en Santiago de Chile Valparaíso: Universidad de Playa Ancha, 2003. Refosa del treball elaborat per al títol de Magíster en Artes
• Samuel Claro Valdés José de Campderrós (1742-1812): de mercader catalán a maestro de capilla en Santiago de Chile publicat a l'Anuario Musical XXX, 1977

[edita] Enllaços

• Breu biografia, extreta de Samuel Claro Antología de la música colonial en América del Sur (castellà)
• Breu biografia, traducció de l'anterior (portuguès)

[edita] Notes

1. ↑ Les dades de la seva vida són força incertes; algunes fons indiquen com a data del traspàs el 1812
2. ↑ "la figura más interesante del arte pentagrámico colonial"
3. ↑ Fragment 1 de la partitura, reconstruidaGloria, fragment II de la partitura reconstruidaSicut erat, fragment III de la partitura reconstruida