Josep Vicens i Busquets
De Viquipèdia
Josep Vicens i Busquets (L'Escala, 20 de desembre del 1917 - ), fill de Josep Vicens i Mornau. Músic: Pianista, compositor i director d'orquestra.
Rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare. Als 13 anys guanyà per unanimitat una Beca per a estudis de piano de la Generalitat de Catalunya. Es formà al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta (Barcelona 1886 - ?), que li donà una formació pianística notable. Estudià harmonia, contrapunt i composició amb Josep Barberà, Montserrat Ayarbe i Josep Muset respectivament. Ha fet concerts arreu de Catalunya com a solista, en formacions de cambra i amb orquestra (de molt jove, l'any 1937, va actuar al desaparegut Palau Municipal de Belles Arts amb la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció del mestre Joan Lamote de Grignon, amb el concert per a piano de Schumann); també a diversos punts de l'Estat Espanyol, així com a diversos països estrangers on, a part d'actuar com a solista i amb petites formacions, ha dirigit ballets pel Marroc, França, Suïssa, Itàlia i Alemanya.
La seva obra compositiva comprèn peces per a piano, obres corals, cançons, la Suite per a cobla (1984) i una Fantasia per a tres cobles i percussió. També sardanes: L'Avi Xaxu (1981), Diàlegs (1991), Dos homenatges (1980), Fantasies de joventut (1982), Francesca, Inquietuds (1988), Jorn de festa (1983), Manelic, Noranta anys, Obligat diferent (1988), obligada de tenora, Pastoral, Per un ideal (1990), Presència (1996), Rondalles (1981).
