Josep Maria Xammar i Sala
De Viquipèdia
Josep Maria Xammar i Sala (Juneda, Les Garrigues 1901 - Ciutat de Mèxic, 1967) fou un polític independentista català, germà de Gabriel Xammar. Havia estat líder del Partit Nacionalista Català (PNC), que el juliol de 1936 es va incorporar a Estat Català, on fou nomenat el número dos del partit per dessota el secretari general, Joan Torres i Picart. Però la implicació d'aquest en l'afer Revertés amb Joan Casanovas i Maristany, que l'obligà a exiliar-se, el va convertir en el líder més visible del partit.
En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a França i després passà a Mèxic, on continuà treballant a favor de la independència catalana des de la Unió dels Catalans Independentistes. Ja en l'exili és el suposat autor d'una carta a un amic, no datada ni signada, on explica els fets del novembre del 1936[1].
