Josep Ferrer i Esteve

De Viquipèdia

Josep Ferrer i Esteve, citat sovint incorrectament com a Josep Ferrer i Esteve de Pujadas (Girona, 13 de març del 1835 - Barcelona, 7 de març del 1916), fou instrumentista i compositor de música per a guitarra.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Obres
3 Arxius de so
4 Bibliografia
5 Enllaços

[edita] Biografia

De nissaga torroellenca refugiada a Girona durant les guerres carlines, el 1840 la seva família tornà a la població empordanesa. Allí, Josep Ferrer començà a estudiar música amb son pare, guitarrista i col·leccionista de partitures; a partir de 1860, s'establí a Barcelona, on tingué per mestre Josep Brocà. El 1862, Ferrer començà a donar classes de guitarra, alternant aquesta tasca amb l'ofici de fotògraf. Vint anys més tard s'establí a Paris, per ensenyar a l'Institut Rudy i a l'Académie Internationale de Musique; també hi oferí gran nombre de concerts de guitarra, que li donaren fama com a instrumentista.

Fou professor del Conservatori del Liceu de Barcelona del 1898 al 1901. Després d'una nova estada a París, s'instal·là definitivament a Barcelona el 1898, on visqué de l'ensenyament i la composició fins a la mort.

El seu catàleg (que alguns estudiosos xifren en tres-centes cinquanta obres i altres rebaixen a un centenar) es compon de peces per a guitarra sola, sovint en l'estil aleshores conegut com a musique de salon, duos per a guitarra i flauta, obres per a piano i cançons; moltes de les seves composicions són de caràcter pedagògic i estan dedicades a alumnes. També escrigué un mètode per a guitarra, que restà inèdit. El fons bibliogràfic de Josep Ferrer passà, a la seva mort, a mans de Domènec Bonet i, cap al 1930, fou venut a a Domingo Prat, autor d'un famós 'Diccionario de guitarristas (vegeu la Bibliografia). En morir aquest darrer, fou dispersat entre els seus alumnes.

El seu mestre, Josep Brocà, li dedicà l'obra La Amistad.

[edita] Obres

La numeració de les obres té lleugeres variacions entre edicions i, en ocasions, hi ha un decalatge d'un número o dos. Per exemple, la "Marcha nupcial" és citada com a "Op. 61" i com a "Op. 62"

[edita] Per a guitarra sola

Adagio. Op. 60
Agréements du Foyer, trois pièces faciles. Op. 32
El Amable (extret de la Colección 8ª de Ejercicios y preludios)
La Ausencia, andante sentimental. Op. 61
Balada. Op. 59
Barcarola. Op. 54
Belle, gavotte. Op. 24
Brisas del Parnaso. Quatro piezas. Op. 6
Brise d'Espagne, valse caractéristique. Op. 36
Canto de amor, vals de concierto. Op. 20
Canto del Bardo, capricho. Op. 48
Charme de la Nuit, nocturne. Op. 36
Colección de valses
Cuatro piezas faciles. Op. 50
Cuatro piezas progresivas. Op. 4
La Danse des Naïades, mazurka. Op. 35
De noche en el lago, fantasía con variaciones. Op. 14
Doce minués. Op. 12, dedicada a Francesc Tàrrega
Dos nocturnos. Op. 11
Dos tangos. Op. 19 (Tango número 1, Tango número 2)
Echos de la Forêt, mélodie-valse. Op. 22
Elegía fantástica. Op. 13, dedicada a Josep Brocà
Los encantos de París, capricho fantástico. Op. 16
L'Estudiant de Salamanque, tango-valse. Op. 31
Fantasía con variaciones sobre un tema de Bériot. Op. 3
Feuilles de Printemps, sis pièces très faciles. Op. 27
La Gallegada, fantasía pastoril con variaciones. Op. 15
Gerbe de Fleurs, quatre pièces faciles. Op. 40
El Gondolero, melodía. Op. 51
La Mascarita, mazurka. Op. 52
Horas apacibles, ocho piezas fáciles. Op. 8, dedicada al seu alumne Apel·les Mestres
Impresiones juveniles, vals brillante. Op. 18
Inquietud. Op. 57
Marcha nupcial. Op. 62
Melodía nostálgica (extret de Estudios, colección 4ª)
El Mensajero, vals. Op. 55
Minué. Op. 49
Minué. Op. 56
Misiva afectuosa. Op. 58
Nostalgia
Pensées du Soir, nocturne. Op. 43
Pensées Mélodiques, quatre pièces. Op. 37
Polonesa. Op. 10
Quejas de mi lira: vals. Op. 2
El ramillete, diez pequeñas piezas. Op. 5
Récits Champêtres, trois mélodies. Op. 30
Recuerdos del Montgrí: capricho. Op. 1, dedicada al seu mestre Josep Brocà
Resignation, andante. Op. 28
Rêve du Poëte. Op. 43
Serenata española. Op. 63
Sinceridad, melodía-vals. Op. 53
Soliloquio, nocturno. Op. 46
Les Soupirs, valse. Op. 33
Souvenir du Quinze Août, romance sans paroles. Op. 25
Souvenirs d'Antan, six menuets. Op. 39, premi en el concurs internacional organitzat per Acadèmia Literària i Musical de França
El talismán, vals. Op. 7
Tendresse Paternelle, mélodie expressive. Op. 29
Tres valses. Op. 9
Trois Mélodies. Op. 42
Urania, nocturno. Op. 47
Vals en la menor
Vals en mi menor
Veillées d'Automme, quatre pièces faciles. Op. 21 (> 1882)
Veladas Intimas, cuatro piezas. Op. 17

[edita] Per a dues guitarres

Bolero. Op. 38, per a piano i una o dues guitarres
Mazurka, per a dues guitarres
Mélancolie, nocturne. Op. 23, per a flauta i una o dues guitarres
Minué, per a dues guitarres
Sérénade Espagnole. Op. 34, per a dues guitarres
Les Sirènes, valse. Op. 25, per a banjo i una o dues guitares
Terpsichore, valse. Op. 45, per a dues guitarres
Vals original, per a dues guitarres

[edita] Adaptacions per a guitarra

La Calesera, canción andaluza de Sebastián Iradier, per a veu i guitarra
La Colasa, canción madrileña d'Iradier, per a veu i guitarra
El Jaque, canción española d'Iradier, per a veu i guitarra

[edita] Obres per a piano

La craintive. Polka-mazurka, Op. 2 (ca. 1882)
Las dos hermanas: polka mazurca (ca. 1870)
La exposición: vals (1885)
La inquieta: polka (ca. 1870)
Ismalia: galop (ca. 1870)
Loreto: americana (ca. 1870)
Misterio: capricho schotisch (1876)
Le premier salut aux beaux-arts: mélodie variée (ca. 1882)
La tranquila: redowa (1885)

[edita] Arxius de so

Étude 1
Étude 2
Minué
Deu arxius Midi

[edita] Bibliografia

Rafael Catalá, ed. José Ferrer & Federico Cano [música impresa] Wien: Doblinger, 2001
Josep Maria Mangado i Artigas La guitarra en Cataluña 1769-1939 London: La Tecla Editions, 1998
Domingo Prat Diccionario de guitarristas Buenos Aires: Romero y Fernández, 1934

[edita] Enllaços

Plana molt completa (castellà) Conté partitures en PDF, editades per Josep Maria Mangado
Pàgina molt completa, traducció de l'anterior (portuguès)
Pàgina molt completa, traducció de la primera (francès)
Brevíssima biografia (xinès)