José Napoleón Duarte Fuentes
De Viquipèdia
José Napoleón Duarte Fuentes (San Salvador, El Salvador, 23 de novembre de 1925 - 23 de febrer de 1990) fou president de El Salvador entre 1980 i 1982, i entre 1984 i 1989. Fou alcalde de la ciutat de San Salvador durant tres períodes.
Fou el primer secretari general del Partit Demòcrata Cristià (1960-1964) i el seu president en 1972. Aquest mateix any es presenta a les eleccions i després d'aquestes s'exilia fins a 1974. Durant aquest temps representà a l'Organització Demòcrata Cristiana d'Amèrica.
[edita] La Junta
Entre 1980 i 1982 va liderar el govern revolucionari de la Junta civil-militar que va arribar al poder en 1979 amb un cop d'estat. Aquesta junta esta formada per dos coronels (Adolfo Arnaldo Majano Ramo i Jaime Abdul Gutiérrez Avendaño) i tres civils (Guillermo Ungo, Mario Antonio Andino i Román Mayorga Quirós), i aparentment tenia un suport discret de la CIA.
El 10 de gener de 1981, el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional (FMLN) va llançar una ofensiva generalitzada contra el poder del govern. Això va donar lloc a que el règim rebès l'ajuda militar immediata del govern dels Estats Units d'Amèrica, incloent consellers militars.
El 26 de març de 1982 es van celebrar eleccions al Congrés nacional. Llavors el nou congrés va triar Álvaro Alfredo Magaña Borja per a ser el nou president de El Salvador. Això va donar fi el 2 de maig a la Junta.
[edita] La presidència
Dos anys més tard, Duarte obté la presidència en les eleccions de 1984. Durant la seva presidència (fins 1989) va participar en reunions internacionals (Esquipulas) per a la consecució de la pau a la regió. Tot i acceptar algunes propostes de negociació amb el FMLN, molt pressionat per Estats Units es va negar a arribar a cap acord.
Amb acusacions de corrupció en el seu partit i molt afectat per un càncer d'estòmag, va perdre les eleccions davant de la candidatura de la coalició d'extrema dreta ARENA, encapçalada per Alfredo Cristiani.
[edita] Enllaços externs
- Biografia (cast.)
