Joaquim Lluhí i Rissech

De Viquipèdia

Joaquim Lluhí i Rissech (Lloret de Mar, Selva 1866 - Castellterçol, Vallès Oriental 1929) fou un advocat i polític republicà català. Després d'exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità en el republicanisme federal, amb una actitud favorable al catalanisme. Intentà apropar-se a la Unió Catalanista el 1899, però fracassà i deixà Josep Maria Vallès i Ribot per a incorporar-se a la Lliga Regionalista el 1901.

Però també trencà amb aquesta a causa de l'actitud de Francesc Cambó durant la visita d'Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i inspirador ideològic d'El Poble Català. Aconseguí d'incorporar gradualment els dissidents de la Lliga cap al nacionalisme republicà esquerrà, i fou vicepresident i ideòleg del Centre Nacionalista Republicà el 1906. Inicialment era partidari de la coalició Solidaritat Catalana, però no acceptà el projecte de llei d'administració local d'Antoni Maura, i fou acusat per això d'ésser-ne el principal responsable de la ruptura.

Des del 1909 cercà el reagrupament de totes les forces republicanes al Principat, i, president del Centre Nacionalista Republicà (1909-1912), organitzà la Unió Federal Nacionalista Republicana el 1910 amb els federals i els membres de la Unió Republicana que no seguiren Alejandro Lerroux. Fou elegit Elegit regidor per la minoria republicana nacional a l'ajuntament de Barcelona del 1909 al 1913. Des del 1912 intentà la coalició amb els republicans radicals, però no acceptà el pacte de Sant Gervasi, i des del 1914 deixà la política activa. També fou president de l'Ateneu Barcelonès.