Joaquim Ferrer i Roca

Joaquim Ferrer i Roca (Barcelona, 1937) és un polític i historiador català, especialitzat en l'estudi del CADCI i del moviment obrer català en relació amb la qüestió nacional. Ha col·laborat a El Correo Catalán. Ha estat membre d'Òmnium Cultural, de la Fundació Justícia i Pau i de la Fundació Jaume Bofill.

Políticament, va fundar amb Josep Pallach el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, després PSC Reagrupament, dins del qual s'integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya el 1978, però després es passà a CDC. Fou nomenat sotsdirector general d'Acció Cívica de la Generalitat (1982-1984) i elegit diputat al Congrés a les eleccions generals espanyoles de 1982. Fou elegit diputat les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 i 1988, i fou nomenat Conseller de Cultura del 1985 al 1988. Posteriorment fou senador per CiU fins el 1999. Actualment és president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

[edita] Obres

Layret 1880-1920 (1971)
El primer primer de maig a Catalunya (1972)
La vaga de l'Harry Walker de Barcelona (1972)
Simó Piera: perfil d'un sindicalista (1973)
La lluita pels ajuntaments democràtics (1966-1976) (1977)
Un nou impuls per a Catalunya (1982)
A mig camí (1989)
El fil roig (1994)
Els papers de Salamanca: història d'un botí de guerra (1996), amb J. M. Figueres i J. M. Sans i Travé),
Ramon Boladeras 'Rambol': Testimoni de llibertat (1997)
Des del centreesquerra (2000) amb Pere Baltà, Rafael Hinojosa i Miquel Reniu.

Precedit per:
Joan Rigol i Roig

Conseller de Cultura
1985–- 1988

Succeït per:
Joan Guitart i Agell