Joan Orpí i del Pou
De Viquipèdia
Joan Orpí i del Pou, també anomenat Joan Orpín o Joan Urpín (Piera, 1593- Nueva Barcelona, 1645) va ser l'últim conqueridor de Veneçuela i un administrador espanyol.
Nascut en una família de la petita noblesa rural catalana, el 1619 va acabar estudis de Dret Civil en l'Estudi General de Barcelona.
Després va marxar a Sevilla amb la intenció d'exercir un càrrec administratiu de l'Estat, cosa que finalment no aconseguí. Així i tot, va romandre en la ciutat dos anys i mig, i el juny de 1623, amb el nom de Gregorio Izquierdo, va embarcar-se com a soldat en una expedició destinada a defensar les riques salines d'Araya (Veneçuela), que els holandesos pretenien.
El 1624, el governador de Nueva Andalucia, Diego de Arroyo Daza, nomena a Orpí Tinent General de la província de Cumanà, lloc que ocuparia fins el 1627-28. Aquest mateix any, la Reial Audiència de la Hispaniola reconeix el seu títol de llicenciat en Dret obtingut a Barcelona, cosa que, després de la seva estada a Cumanà, li va permetre d'exercir d'assessor jurídic a Caracas per encàrrec de la mateixa Audiència.
El 1631 es trasllada a la [Santo Domingo | Hispaniola]. Allà, la Reial Audiència va sol·licitar aspirants que poguessin portar a terme, amb els seus propis mitjans militars i econòmics, la conquesta de la zona habitada pels indis cumanogotos, que dificultaven les comunicacions i impedien el comerç entre les governacions de Veneçuela i Cumanà. La mencionada zona comprenia fonamentalment les conques dels rius Unare i Neverí. Orpí va optar a realitzar aquesta missió i el desembre del 1631 li va ser finalment encomanada a ell.
Malgrat l'oposició dels altres tres pretendents (més poderosos i influents que ell) i del governador Francisco Núñez Melián (que va arribar a empresonar-lo), el 1632 aconsegueix d'organitzar l'expedició i s'endinsa en el nou territori. Va fundar els assentaments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir, però li va ser revocada la concessió de la colonització i governació de les noves conquestes. Això el va obligar a pledejar per a recuperar-les, primer davant l'Audiència d'Hispaniola (1633) i després davant el Consejo de Indias, per la qual cosa va haver de viatjar a Espanya. Finalment, el 1636 va aconseguir la confirmació del nomenament.
Va reprendre l'exploració, conquesta i colonització, derrotant definitivament els cumanogotos el 1637. El febrer del 1638 va fundar Nueva Barcelona del Cerro Santo (l'actual Barcelona de Veneçuela). El territori que va agrupar sota el seu mandat s'estenia des de San Felipe de Austria (avui Cariaco) fins el Cabo Colzera, i des d'aquest al Orinoco. No va poder expandir-lo més, perquè va trobar una forta oposició de les governacions veïnes, els límits de les quals ja estaven prefixats. Va anomenar la seva jurisdicció Nova Catalunya, encara que a la fi les autoritats de la Corona no van ratificar oficialment el nom.
Durant el seu govern, Orpí va defensar la costa contra els atacs holandesos i amb l'ajuda d'un grup d'indígenes va desviar la llera del riu Unare per fer-lo desembocar en la llacuna de Píritu, amb la qual cosa es va perdre la possibilitat d'obtenir sal en ella, que era el que els holandesos feien des de força temps enrere, tal com refereix Pau Vila i Dinarés[1]. També va impulsar el desenvolupament de la ramaderia i l'agricultura, i va haver d'afrontar diversos obstacles polítics i legals que li van posar els seus detractors i enemics.
Va morir l'1 de juliol del 1645, sense haver acabat de realitzar els seus plans al capdavant del govern. EL 1654, la província dels Cumanogotos va ser abolida i el seu territori es va integrar dins de la jurisdicció de Cumanà.
[edita] Referències
- ↑ Gestas de Juan Orpín en la fundación de Barcelona y defensa de Oriente, Caracas (Universidad Central de Venezuela), 1975 de Pau Vila i Dinarés
[edita] Bibliografia
- 200 catalans a les Amèriques, Comissió Catalana del Cinquè Centenari del Descobriment d'Amèrica, Barcelona 1988, ISBN 84-393-0893-0
- Joan Orpí, l'home de la Nova Catalunya, Pau Vila (Barcelona, 1967).
- Gestas de Juan Orpín en la fundación de Barcelona y defensa de Oriente, Pau Vila (Universidad Central de Venezuela, Caracas, 1975).
