Joan Batlles i Alerm

De Viquipèdia

Joan Batlles i Alerm (la Garriga, Vallès Oriental 1917) fou un sacerdot català. Durant la guerra civil espanyola va estudiar teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i fou ordenat prevere el 1943. Fou professor del seminari de Barcelona el 1949, i el 1953 consiliari diocesà dels Joves d'Acció Catòlica i secretari de l'aleshores bisbe Vicenç Enrique i Tarancón.

El 1968 fou un dels fundadors del Centre d'Estudis Pastorals, amb el que pretenia seguir les consignes del Concili Vaticà II, i que dirigí fins que en fou destituït el 1993. El 1970-1981 fou vicari episcopal de Barcelona-sud i el 1981-1990 del Vallès Oriental i el Maresme. Ha defensat activament l'arrelament de l'Església en la realitat catalana, raó per la qual ha rebut la Creu de Sant Jordi el 1994. El 1995, Foc Nou publicà en homenatge seu Església i país. Tres testimonis.