Jean Bothorel
De Viquipèdia
Jean Bothorel, (12 de maig 1940 a Plouvien), fou un periodista i escriptor bretó.
Inicialment fou un militant gaullista. En 1963, amb el nomenament de Raymond Marcellin al ministeri de seguretat, va prendre consciència del desinterès de les èlits parisines pel desenvolupament de les regions. Aleshores va crear Bretagne magazine amb Yvon Bourges en 1965. En 1968, s’adherí al Front d'Alliberament de Bretanya (FLB). Va participar en alguns atemptats fins que fou detingut i empresonat el 1969. També va col·laborar a L'Expansion, al Matin de Paris, i fou membre del comité editorial de Le Figaro. També esdevingué redactor en cap de L'Express en 1986.
[edita] Bibliografia
- La Bretagne contre Paris, éd. de la Table Ronde, 1969.
- Entretiens avec Pierre-Mendès-France, Stock, 1974
- La République mondaine, essai sur le giscardisme, Grasset, 1979
- Le Pharaon - Histoire du septennat Giscardien 19 de maig 1974 - 22 de març 1978, Grasset, 1983
- Toi, mon fils. 1986.
- Louise, ou la Vie de Louise de Vilmorin, Grasset, 1989
- Bernard Grasset : vie et passions d'un éditeur, Grasset, 1989.
- Des yeux pour voir. Entrevistes amb Patrick Shelley. 1996.
- Le bal des vautours, Picollec. 1996.
- Bernanos, le Mal pensant, Grasset, 1998
- Le Désir et la Mort, Albin Michel, 2000
- Un terroriste Breton, Calmann-Lévy, 2001
- Ernest-Antoine Seillière : le baron de la République. Amb Philippe Sassier, Robert Laffont, 2001.
- François Pinault : une enfance bretonne, Laffont, 2003
- Celui qui voulait tout changer. Les années Jean-Jacques Servan-Schreiber., Robert Laffont, 2005
