[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Jaume de Borbó i Battemberg - Viquipèdia

Jaume de Borbó i Battemberg

De Viquipèdia

Jaume (Jaume Leopold Isabelí Enric Alexandre Albert Alfons Victor Acaci Pere Pol Maria) de Borbó i Battemberg (La Granja, Segòvia, 23 de juny de 1908 - Saint-Gall, Suïssa, 20 de març de 1975). Fill d'Alfons XIII, Rei d'Espanya, i de la seva dona Victòria Eugènia de Battenberg. Nascut Infant d'Espanya, però la renuncia del seu germà gran Alfons el va convertir en Príncep d'Astúries, al que va haver de renunciar per la seva sordesa. Des de llavors utilitzà el títol de Duc de Segòvia.

De petit es va sometre a una operació, en el que va quedar sord. Va abandonar Espanya molt jove amb la seva familia, quan es va proclamar la II República.

A la renuncia del seu germà Alfons als drets dinàstics ell va ser nomenat Príncep d'Astúries, càrrec que ocuparia durant poc temps perquè va renunciar a causa de la seva sordera, a petició del seu pare, que no el cosiderava capacitat per poder ocupar el tron en cas de que la monarquía es restaurès. Des de llavors utilitzà el títol de Duc de Segòvia. Però al 1941, els legitimistes francessos van considerar a Jaume de Borbó i Battenberg com a Cap de la Casa de Borbó i pretendent dels carlistes. Els seus partidaris el van anomenar Jaume IV d'Espanya i Enric VI de França i Navarra.

En Jaume es casà a Roma, el 4 de març de 1935, amb Emanuela de Dampierre (n.1913), filla de Roger de Dampierre, Duc de Sant Llorenç i Viscomnte de Dampierre i de la Princessa Vittoria Ruspoli. Van tenir dos fills:

Don Jaume i Emanuela es van divorciar al 1947 a Bucarest. El 3 d'agost de 1949 es va tornar a casar amb una cantant divorciada Charlotte Luise Auguste Tiedemann.

El 6 de desembre de 1949, Jaume va intentar que la seva renuncia als drets dinàstics de succeció al tron espanyol fos invàlida i es va opondre al seu germà Joan de Borbó a que sigues considerat Cap de la Casa Reial. El 3 de maig de 1964 va començar a utilitzar el títol de Duc de Madrid que oferia el carlisme. Més tard, al 1969 va renunciar a declamar els seus drets del tron quan Francisco Franco va designar com a successor al Príncep Joan Carles, fill de Joan de Borbó.

Jaume va morir a l'Hospital Cantonal de Saint-Gall (Suïssa) el 20 de març de 1975., Deu anys després Joan Carles I va ordenar el trasllat de les seves restes al Monestir de l'Escorial (Madrid).