Jaume Mimó i Llobet
De Viquipèdia
Jaume Mimó i Llobet (Cerdanyola del Vallès 17 de febrer de 1893 - 15 de febrer de 1964) va ser un historiador i polític català.
[edita] Biografia
Jaume Mimó i Llobet va néixer a Cerdanyola del Vallès el 17 de febrer de 1893. Historiador i polític, era fill d’Agustí Mimó Astort i Maria Llobet Barcons. Vivia al carrer Sant Ramon, però passava algunes temporades a la masia de Canaletes, de la família del seu pare. Quan va acabar d’estudiar magisteri a Sabadell va exercir de mestre a Súria i després a Mollet, quan tenia 20 anys. A més es dedicava a escriure i publicava alguns textos en diverses revistes. Es va casar amb Isabel Serrablo i van tenir tres fills: Maria Teresa, Maria del Pilar i Jaume. Va ser el primer alcalde republicà de Cerdanyola del Vallès, però més tard va esdevenir jutge municipal, al 1920, i quatre anys més tard es va canviar per jutge suplent, lloc que va mantenir fins al 1930. Entre 1936 i 1939, va convertir-se en jutge titular. El 15 de febrer de 1964 va morir a la seva casa de la plaça Sant Ramon.
[edita] Obra
El 1948 va publicar el seu primer llibre Guia excursionista a les masies del terme de Cerdanyola, i dos anys més tard va publicar el seu segon llibre Curses de Cerdanyola. El 1956 va escriure un altre llibre, però que va aparèixer entre 1965 i 1966 a la revista Sardanyola. Més tard va escriure un altre llibre, Romiatge a les ermites del terme de Cerdanyola, però que no va acabar.