James Fitz-James

De Viquipèdia

James Fitz-James, primer Duc de Berwick (21 d'agost de 1670 - 12 de juny de 1734) va ser un militar francès, fill il·legítim del rei Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i d'Arabella Churchill, germana del John Churchill, primer duc de Marlborough.

Fitz-James va néixer a Moulins (França) abans de l'accés del seu pare al tron, i va ser criat com a catòlic i educat pels jesuites. Va entrar al servei de Carles, duc de Lorena i va ser present al setge de Buda. Fitz-James va rebre el títol de duc de Berwick de mans del seu pare el 1687, baró de Bosworth i comte de Tinmouth. Després va tornar a Hongria i va participar a la batalla de Mohacs.

Retornà posteriorment a Anglaterra i va ser nomenat governador de Portsmouth. El rei Jaume va nomenar Fitz-James Cavaller de la Lliga, però a causa de la invasió de Guillem d'Orange, la imposició efectiva del títol mai no va tenir lloc. L'any següent, Jaume va ser enderrocat i Berwick es va exiliar amb ell, prenent part activa a la campanya irlandesa entre les forces jacobites i les guillerminas, incloent la batalla del Boyne. Després de l'exili final del seu pare, Berwick va servir en l'exèrcit francès, participant en les batalles de Steinkirk i de Landen. En l'última, Berwick va ser pres presoner, però intercanviat amb el duc d'Ormonde.

Com a soldat, Berwick va ser altament estimat pel seu valor, la seva capacitat i integritat. Com a resultat del seu distingit servei a la Guerra de Successió Espanyola, es va nacionalitzar francès i va ser nomenat mariscal de França després de la seva encertada expedició contra Niça el 1706. El 25 d'abril de 1707, Berwick va aconseguir una victòria gran i decisiva a la batalla d'Almansa contra els partidaris de l’arxiduc Carles (donant-se la paradoxa de què un anglès al capdavant d'un exèrcit majoritàriament francès va derrotar al marquès de Ruvigny, un francès al capdavant d'un exèrcit anglès). Després d'Almansa, Berwick va rebre els títols de duc de Fitz-James i par de França de mans de Lluís XIV. Felip V d'Espanya també el premià nomenant-lo lloctinent d'Aragó, creant el títol de duc de Llíria i concedint-li el en feu la vil·la de Xèrica el 30 de setembre de 1707. L'últim esdeveniment important en què va participar el duc de Berwick durant la Guerra de Successió Espanyola va ser el setge de Barcelona, que supossà la derrota de l'11 de setembre de 1714.

No molt després d'això, Berwick va ser designat governador militar de la província francesa de Guyena, on va fer amistat amb Montesquieu. El 1718 es va trobar sota la necessitat d'entrar una vegada més a Espanya amb un exèrcit; i aquesta contra Felipe V. Molts anys de pau van seguir a aquesta campanya, i Berwick no va ser nomenat cap altra vegada per servir en camp fins a 1733. Aquell any va ser eligit per conduir l'exèrcit del Rin a la Guerra de Successió de Polònia, però va resultar mort per una bala de canó al setge de Philippsburg, el 12 de juny de 1734.

El 1695 es va casar amb Honora de Burgh, vídua de Patrick Sarsfield, comte de Lucan. D'aquest enllaç va néixer un fill:

• James Francis Stuart-Fitzjames-Stuart (n. 21.10.1696 - m. Nàpols, 2.6.1738), duc de Llíria i Xèrica; casat amb Catalina Ventura Colón de Portugal, duquessa de Veragua i de l'Horta (descendent del descobridor Cristòfol Colom).

Vidu el 1698, contreu la seva segona unió, amb Ana Bulkeley, el 1700. D'aquest noves nupcias van néixer 10 fills.

Entre els seus descendents figuren els duc de Fitzjames (francesos) i els ducs de Llíria (espanyols), que posteriorment entroncarien amb la Casa d'Alba, desapareixent.