Ixcán
De Viquipèdia
El municipi de Ixcan forma part del departament de El Quiché i es troba a la part Nord-occidental de la capçalera municipal de Santa Cruz del Quiché i al Nord de la Ciutat de Guatemala. El municipi té una extensió de 1575 km2. Els límits geogràfics del municipi són: Al nord amb Mèxic, a l'est amb els municipis de Coban i Chisec del departament de Alta Verapaz; a l'oest amb Santa Cruz de Barillas del departament de Huehuetenango; al sur amb els municipis de Chajul i San Miguel Uspatan del departament de El Quiché.
Taula de continguts |
[edita] Divisió administrativa
La capçalera municipal és Playa Grande i administrativament, el municipi està dividit en 7 microregions:
- Microregió I, capçalera Playa Grande.
- Microregió II, capçalera Tzatun.
- Microregió III, capçalera Santiago Ixcan.
- Microregió IV, capçalera Valle Candelaria Uno.
- Microregió V, capçalera El Recuerdo.
- Microregió VI, capçalera San Juan Chactelá.
- Microregió VII, capçalera Mayaland.
[edita] Origen del nom
En l'idioma Caktxikel Ixcan vol dir "dona serp" o "mare serp" en referència a la forma dels rius Chixoy i el riu Ixcan. En l'idioma kanjobal Ixcan vol dir "terra de molts llamps" fent referència a l'època de pluges.
[edita] Història
El 1964 s'inicia el procés de colonització d'aquestes terres per part de camperols procedents de l'altiplà. Aquests camperols accedeixen als lots de terres que els permeten establir-se i cultivar les seves terres. Aquests colons procedien de Huehuetenango i pertanyien a les ètnies kanjobal,Chuj,Mam i posteriorment Kitxé,Caktxikel,kektxí, Pocomchí i ladins d'altres departaments. Aquesta colonització fou promoguda pels religiosos de l'ordre de Maryknoll. En aquesta etapa la regió assoleix el màxim desenvolupament amb el cultiu de cardamom,canyella,vainilla i cafè.
Ixcán fou una de les regions més afectades pel conflicte armat intern de Guatemala, el resultat fou el desplaçament de milers de refugiats cap a Mèxic i altres regions; fugint de la violència i del terror que es visqué a la regió a finals dels anys 1970 i a principis dels anys 1980. Aquest desplaçament provocà l'abandonament de terres i el deteriorament de l'extructura productiva
El 1985 l'Ixcan assoleix la categoria de municipi i es segrega de San Miguel Uspatán
A partir de 1993 s'inicien els retorns. El 20 de gener s'organitza el primer retorn que originà la comunitat de Victoria 20 de Enero fent menció a la data. Aquests retorns foren realitzats amb el recolzament de la comunitat internacional.
[edita] Bibliografia
Oficina Municipal de Projectes (OMP). Plan de Desarrollo Integral del Municipio de Ixcan 2003-2012, http://www.inforpressca.com/playagrandeixcan/plan.pdf, Corporación Municipal 2000-2004, Municipalidad de Ixcan, juny 2003.
