Iowa (tribu)

De Viquip??dia

Bandera dels Iowa de Kansas i Nebraska

Els iowa s??n una tribu amer??ndia siouan (grup hoka-sioux), el nom dels quals prov?? d???ayuhwa ???adormits???, per?? que s???anomenaven pahotcha o Bah-kho-je ???cares empolvorades??? o ???neu grisa???. Antigament vivien als marges del llac Ont??rio, des d???on emigraren fins a l???actual Iowa (EUA). Actualment viuen a dues reserves a Brown County (Kansas) de 947,63 acres, Richardson County (Nebraska) de 210,06 acres i a la Reserva Kensan de l???Iowa Trust d???Oklahoma.

[edita] Demografia

El 1760 eren uns 1.100 individus, per?? foren redu??ts a 500 el 1900. El 1960 hi havia uns 100 a Kansas i 100 a Oklahoma. El 1980 tornaven a ser 1.000 (dels quals nom??s 20 parlaven la llengua pr??pia), i cap el 1990 ja eren uns 1.700 indis. Segons dades de la BIA del 1995, a les reserves Iowa de Kansas i Nebraska (Ag??ncia Horton) hi vivien 533 i 44 individus respectivament (2.288 i 188 apuntats al rol tribal, respectivament), mentre que a la Iowa Tribe d???Oklahoma (ag??ncia Shawnee) hi vivien 857 individus (per?? nom??s 458 al rol tribal). En total 2.934 individus. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.451 iowa purs, 76 barrejats amb altres tribus, 688 barrejats amb altres races i 43 amb altres races i altres tribus. En total, 2.258 individus.

[edita] Costums

Els seus costums eren semblants a les de les altres tribus de parla siouan de les planures, com els omaha, ponca o osage. No sols eren ca??adors, eren semisedentaris, i el seu mitj?? de vida agr??cola era similar a la de les tribus dels boscos de l???Est. Conreaven moresc, fabricaven pipes de catlinita i les marcaven juntament amb pells amb els francesos. Vivien a cases cobertes de terra amb forma de forn, per?? tamb?? usaven el tipi durant l?????poca de cacera o a les incursions guerreres. Com els osage o els kansa, duien el p??l rapat llevat al pericrani, decorat amb pell de c??rvol. Reconeixien tres grans d???aconseguiment durant la batalla: comportament valent, matar un enemic i decapitar i escalpar l???enemic, igual que les tribus de les planures.

Indis iowa a Londres i Par??s, per Catlin (1861), quadre a la National Gallery of Art

[edita] Hist??ria

En temps prehist??rics emigraren del Nord dels Grans Llacs fins a l???actual Iowa. Cap el segle XVI emigraren del Mississippi a les Planures, i potser s'hi separaren dels winnebago. Cap el 1700 foren localitzats a Red Pipestone Quarry (Minnessotta), des d???on marxarien vers el 1800 cap als marges del Platte, on els visitarien Lewis i Clark el 1804. All?? feien comer?? amb els francesos i amb les altres tribus, merc?? la seva ventatjosa situaci?? pels jaciments de catlinita.

Entre el 1820 i el 1830 van cedir llurs terres de Minnessota, Iowa i Missouri als EUA, i el 1821 es traslladaren a una reserva entre la frontera de Kansas i Nebraska amb llur cabdill Mew-hew-she-kaw (N??vol Blanc), cedint les terres de Little Platte a Missouri el 1824.

White Cloud, cap dels iowa el 1845, per Catlin (National Gallery of Art)

El 1836 s???establiren a una llenca de terra al Missouri amb els sauk i fox, per?? un grup de descontents va marxar a Oklahoma el 1838. Uns 45 lluitaren en la Guerra Civil al costat dels Unionistes, entre ells el cap James White Cloud. El 1861 es crearen dues reserves oficials per a ells, a Nebraska i a Kansas, per?? el 1883 un grup foren duts als comtats de Lincoln, Payne i Logan City, a Territori Indi (Oklahoma), on van patir aculturaci?? i parcelaci?? de terres.

Des del 1899, endem??s, els predicaren el culte del peiote, merc?? el predicador iowa Jack Kushuwe. El 1988 Louis Deroin fou escollit cap dels de Nebraska i Kansas. Diane Jobe ??s l???administrador tribal dels d???Oklahoma.