Ioditzaci??
De Viquip??dia
La ioditzaci??, o ieisme hist??ric, ??s un tret hist??ricament propi del bloc oriental de dialectes del catal?? que consisteix en l'articulaci?? com a [j] (i conson??ntica) de l'evoluci?? dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i conson??ntica), un grup que mai apareix a principi de paraula. Algunes paraules amb ioditzaci?? s??n ull, rella, palla, fulla.
Aquest fenomen t?? una extensi?? prou considerable a moltes varietats dialectals de les lleng??es llatines. En occit?? per exemple ??s la forma dominant al dialecte proven??al i tamb?? ??s molt estesa en el llenguadoci?? mar??tim. Es retroba a m??s aquesta mateixa ioditzaci?? a moltes varietats del nord d'It??lia.
[edita] La ioditzaci?? en catal??
En el bloc dialectal occidental els grups conson??ntics d'on procedeix la ioditzaci?? han produ??t la consonant lateral palatal (lleisme), escrita ll, a partir de l'etapa anterior comuna a tot el catal?? que fou [jl] (escrit antigament yl: mirayl), amb una i conson??ntica que despr??s palatalitz?? la [l].
La ioditzaci?? ??s un tret no recollit per l'ortografia ni en els registres orals formals, en els quals, en aquest punt, es segueix la pron??ncia occidental i la grafia corresponent. Fora de les illes Balears la ioditzaci?? t?? connotacions rurals, per la qual cosa ??s en regressi??, a l'??rea on encara es conserva. En el dialecte bale??ric la ioditzaci?? tampoc no s'ha considerat mai adequada en els registres orals m??s formals ni en l'escriptura, tant que hi ha desaparegut en alguns mots (depenent del subdialecte).
Per influ??ncia culta i de l'escriptura, al catal?? balear en alguns mots no apareix la ioditzaci?? (meravella, millor, muralla, perill; Fullana, Miralles...).
La [j] de la ioditzaci?? desapareix en contacte amb una e tancada (ullera) i, a Menorca i part de Mallorca, entre vocals (paa), mentre que a la resta de Mallorca es pronuncia [e] semivocal (paea). Aquests dos fen??mens darrers, per??, no tenen relaci?? amb la ioditzaci??, at??s que es produeixen en el mateix context en paraules sense ioditzaci?? (reia).
Cal distingir la ioditzaci?? del ieisme no hist??ric, encara que de vegades s??n dos mots que s'usen com a sin??nims. La comparaci?? amb el franc??s i l'espanyol pot servir per a distingir-los en cada cas. La [j] de la ioditzaci?? correspon a una fricativa uvular sorda de l'espanyol (<j>, <g>) (ojo, hoja) o al so escrit en franc??s <il>, ill> (oeil, feuille).
En asturi??-lleon??s existeix un fenomen paral??lel a la ioditzaci?? (asturi?? central i oriental): muyer, aguya. Per?? no es pot parlar de ioditzaci?? en franc??s, at??s que en aquest idioma ha desparegut la distinci?? de la /j/ amb la lateral mediopalatal sonora /??/.
Tamb?? es parla de ioditzaci?? en referir-se al fenomen propi del mallorqu?? que apareix quan els fonemes [??], [??], [t??] i [d??] (prepalatals o postalveolars) es pronuncien [j] seguits de consonant (vaig dir, pronunciat vaid??). A m??s a m??s, s'anomena ioditzaci?? el fenomen en qu?? una nasal palatal ([??]) es realitza [jn] si va seguida de consonant (l'any passat, pronunciat laimpassat).[1]
[edita] Enlla??os externs
- "Ai!, Ceba!", dins Antoni I. Alomar, L??nia Directa IX, p. 10-12.
- Francesca Salv??, La variaci?? a l'est??ndard de la lateral palatal al catal?? de Mallorca, Menorca i Eivissa
- Gemma Aparicio, The Influence of the Catalan standard on regional speech
[edita] Bibliografia
- L??dia Pons, Ioditzaci?? i apitxament al Vall??s: interpretaci?? socioling????stica i psicoling????stica dels canvis fon??tics, Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de dialectologia i socioling????stica. ISBN 84-7283-212-0
- Joan Veny, ??La ioditzaci????, dins J. Veny, Estudis de geoling????stica catalana, Edicions 62, Barcelona, 1978, ps. 39-47. ISBN: 84-297-1430-8.
- Joan Veny, Contacte i contrast de lleng??es i dialectes, Biblioteca Ling????stica Valenciana, Val??ncia, 2006. ISBN: 84-370-6300-0
