Io-io
De Viquip??dia
El io-io ??s una joguina infantil consistent en un disc de fusta, pl??stic o altres materials la vora dels quals t?? una ranura profunda al voltant de la qual s'atropella un fil o cordill prim que, lligat a un dit i mitjan??ant sacsejades, fa pujar i baixar el disc alternativament.
[edita] Hist??ria del io-io
Un artefacte similar al io-io existia ja cap a l'any 1000 aC a la Xina, on s'utilitzava com instrument hipn??tic. No obstant aix??, a l'origen, el io-io del que deriva la joguina actual era un estri de ca??a, similar al de les boleadoras dels gautxos, que els tagals de les Filipines havien usat durant m??s de 400 anys. Eren grans i tenien vores afilades i tacs i estaven lligats a unes sogues llargues. Cap al 1800 el io-io va arribar a Europa com una versi?? en forma de joguina d'aquesta arma. Els brit??nics, a m??s de yo-yo, el van anomenar bandalore, quiz i joguina del pr??ncep de Gal??les mentre que els francesos el coneixien com incroyable (incre??ble) o l'emigrette. Als Estats Units va arribar a la d??cada del 1860 per?? no es va difondre fins a la d??cada del 1920. Pedro Flores, un immigrant filip??, va ser la primera persona que va produir io-ios en grans quantitats. Les joguines de Flores duien el nom de yo-yo.
El 1929, el nord-americ?? Donald Duncan li va comprar els drets a Flores, va convertir la paraula yo-yo en una marca de mercat (??) i va canviar el nus fix que fins a llavors connectava el cordill amb l'eix per un lla?? que permetia una major versatilitat a la joguina.
