Interpretaci?? de Copenhaguen

De Viquip??dia

Amb el nom de interpretaci?? de Copenhaguen es fa refer??ncia a una interpretaci?? de la mec??nica qu??ntica atribu??da principalment a Born, Heisenberg, Bohr i altres. Es coneix aix?? a causa del nom de la ciutat en la qual residia Bohr. Va Ser formulada en 1927 pel f??sic dan??s Niels Bohr, amb ajuda de Max Born i Werner Heisenberg, entre altres, durant una confer??ncia realitzada en Como, It??lia.

La interpretaci?? de Copenhaguen incorpora el principi d'incertesa, el qual establix que no es pot con??ixer simult??niament amb absoluta precisi?? la posici?? i el moment d'una part??cula. La interpretaci?? de Copenhaguen assenyala el fet que el principi d'incertesa no opera en el mateix sentit cap a enrere i cap a davant en el temps. Molt pocs fets en f??sica tenen en compte la forma que flu??x el temps, i aquest ??s un dels problemes fonamentals de l'Univers on certament hi ha una distinci?? entre el passat i futur. Les relacions d'incertesa indiquen que no ??s possible con??ixer la posici?? i el moment simult??niament i conseg??entment no ??s possible predir el futur ja que en paraules de Heisenberg ???no podem con??ixer, per principi, el present en tots els seus detalls???. Per?? ??s possible d'acord amb les lleis de la mec??nica qu??ntica con??ixer com era la posici?? i el moment d'una part??cula en un moment del passat. El futur ??s essencialment impredictible i incert mentre que el passat completament definit. Per tant ens movem d'un passat definit a un futur incert.

Bohr va formular en la interpretaci?? de Copenhaguen el que es coneix com el principi de complementarietat que establix que ambdues descripcions, l'ondulat??ria i la corpuscular, s??n necess??ries per a comprendre el m??n qu??ntic. Bohr tamb?? va assenyalar en aquesta confer??ncia que mentre en la f??sica cl??ssica un sistema de part??cules funciona com un aparell de rellotgeria, independentment que siguin observades o no, en f??sica qu??ntica l'observador interactua amb el sistema en tal mesura que el sistema no pot considerar-se amb una exist??ncia independent.

??	Escollint amidar amb precisi?? la posici?? d'una part??cula aquesta ha de presentar major incertesa en el seu moment, i viceversa; escollint un experiment per a amidar propietats ondulat??ries s'eliminen peculiaritats corpusculares, i cap experiment pot mostrar ambd??s aspectes, l'ondulatori i el corpuscular, simult??niament (J.Gribbin).	??

A m??s segons la interpretaci?? de Copenhaguen tota la informaci?? la constitu??xen els resultats dels experiments. Es pot observar un ??tom i veure un electr?? en l'estat d'energia A, despr??s tornar a observar i veure un electr?? en l'estat d'energia B. Se suposa que l'electr?? va saltar d'A a B, potser a causa de l'observaci??. De fet, no es pot assegurar si m??s no que es tracti del mateix electr?? i no es pot fer cap hip??tesi del que ocorria quan no s'observava. El que es pot deduir dels experiments, o de les equacions de la mec??nica qu??ntica, ??s la probabilitat que si a l'observar el sistema s'obt?? el resultat A, altra observaci?? posterior proporcioni el resultat B. Gens no ??s pot afirmar del que passa quan no s'observa ni de com passa el sistema de l'estat A a el B.

Algunes proposicions m??s importants de la interpretaci?? de Copenhaguen s??n:

• Les part??cules son indistingibles, un electr?? ??s igual a un altre electr??, mentre que en la ??poca de la mec??nica cl??ssica es pensava que un ??sser superior podria distingir les part??cules i con??ixer la seva posici?? i el seu moment amb una precisi?? arbitr??ria. Com ja s'ha dit aix?? no ??s possible: nom??s podem con??ixer la seva posici?? o el seu moment amb precisi??. Podem con??ixer una de les dues coses amb precisi?? arbitraria, per?? no podem con??ixer al mateix temps les dues.

• Les part??cules estan en una superposici?? d'estats, aix?? ??s: fins que no es mida una propietat qu??ntica d'una part??cula, l'estat qu??ntic oscil??la, fins que es fa la mesura i llavors la part??cula col??lapsa en un estat qu??ntic determinat. ??s com si posam una carta vertical damunt una taula, mentre la subjectam amb la ma la carta est?? vertical, si es tractes d'una part??cula qu??ntica quan la deixam anar mentre cau (suposam sempre que ??s un objecte qu??ntic, no una carta que pertany al m??n macrosc??pic) estar?? en una superposici?? d'estats, amb la figura per amunt i per avall fins que caigui sobre la taula, moment en que col??lapsar?? en un estat o un altre, per amunt o per avall.

• La paradoxa del gat de Schr??dinger es pot interpretar en el m??n macrosc??pic en el sentit de que si no obrim la capsa on hi ha l'animal no tenim cap possibilitat de saber si el gat es viu o mort. L'experiment ha de durar un temps m??s gran que la semi-vida de la part??cula radioactiva, i s'ha de fer en molts de gats, aix?? un tant per cent dels gats moriran duran l'experiment, per?? no hi ha manera de saber quins s??n aquests gats, ni quants moriran duran una fracci?? de temps determinada, l'??nic que sabem ??s el percentatge aproximat que hauran mort al final (hi pot haver una desviaci?? estad??stica que no sigui significativa).

Einstein i molts altres f??sics es van negar a acceptar aquesta interpretaci?? de la mec??nica qu??ntica, presentant diverses critiques.

Davant les afirmacions dels defensors de la interpretaci?? de Copenhaguen Einstein exclam??: ???Deu no juga als daus???. La r??plica de Bohr fou: "Einstein, no li diguis a D??u el que ha de fer" .

Vegi's tamb??: la paradoxa I.P.R. presentada per Einstein, Boris Podolsky i Nathan Rosen en el 1935 i la paradoxa del gat de Schr??dinger formulada per Edwin Schr??dinger tamb?? en 1935.