Insuficiència aòrtica
De Viquipèdia
_pt.svg/190px-Diagram_of_the_human_heart_(cropped)_pt.svg.png) |
||||
|---|---|---|---|---|
| Diagrama del cor humà, la vàlvula aòrtica comunica el ventricle esquerre amb l'artèria aorta. | ||||
| ICD-10 | I06., I35., Q23.1 | |||
| ICD-9 | 395.1, 746.4 | |||
| DiseasesDB | 829 | |||
| eMedicine | med/156 emerg/39 ped/2487 | |||
| MeSH | D001022 | |||
|
||||
La insuficiència aòrtica (IA), coneguda també com regurgitació aòrtica, és un trastorn de la vàlvula aòrtica del cor, caracteritzat per reflux de sang des de l'aorta cap al ventricle esquerre, durant la diàstole ventricular, és a dir, quan els ventricles es relaxen. Pot ser deguda a anormalitats tant de la vàlvula mateixa, com de la porció proximal de l'aorta.
Taula de continguts |
[edita] Etiologia
Aproximadament la meitat dels casos d'insuficiència aòrtica són degudes a una dilatació de l'anell i de l'arrel aòrtica, trastorn anomenat èctasi anuloaòrtica.[1] La dilatació pot ser de naturalesa idiopàtica en més del 80% dels casos, o bé per degeneració produïda en la vellesa i per hipertensió, la síndrome de Marfan, una dissecció aòrtica o sífilis.
En un 15% dels casos, es deu a una vàlvula aòrtica bicúspide (un trastorn congènit en el qual mes de la meitat dels pacients presenten amb IA en algun moment de les seves vides),[2] mentre que un altre 15% és a causa d'una retracció de les valves com part d'un procés post-inflamatori d'endocarditis per febre reumàtica (d'especial importància per a països en desenvolupament)[3] i diverses malalties del col·làgen vascular que causen estenosi o prolapse sever de la vàlvula aòrtica amb reflux regurgitant.
[edita] Patogènia
Quan la vàlvula aòrtica funciona normalment, solament s'obre quan la pressió al ventricle esquerre (VE) és major que a l'aorta. Això permet que la sang sigui expulsada des del VE cap a l'aorta durant la sístole ventricular. Després de la contracció, la pressió en el ventricle gradualment disminueix a mesura que es relaxa el ventricle i es prepara per a omplir-se de nou de sang provinent de l'aurícula esquerra. Aquesta relaxació del VE, durant la diàstole ventricular primerenca, causa una caiguda de pressió en el VE. Quan la pressió del VE cau per sota de la pressió en la aorta, la vàlvula aòrtica es tanca, prevenint que la sang en la aorta retorni al VE.
En la insuficiència aòrtica, quan la pressió en el ventricle esquerre cau per sota de la pressió de la aorta, la vàlvula aòrtica no és capaç de tancar completament. Això causa un retorn de sang de la aorta al ventricle esquerre. Això significa que parteix de la sang que ja havia estat expulsada del ventricle, "regurgita" de tornada al cor. El percentatge de sang que ha sortit del ventricle esquerre i que regressa de tornada al cor a través de la vàlvula aòrtica, a causa d'una insuficiència aòrtica, s'anomena fracció regurgitant.[4][5] Per exemple, un individu amb una IA que tingui un volum d'ejecció de 100 mil·lilitres i si durant la diàstole ventricular, 25 ml del volum d'ejecció regurgita de tornada per la vàlvula aòrtica, s'ha produït una fracció de regurgitació del 25%. Una fracció de regurgitació severa està per sobre de 40%, una fracció de regurgitació de 20% o menys és lleugera, i entre 20% i 40% és una fracció regurgitant moderada.[4] El flux regurgitant causa una disminució de la pressió sanguínia diastòlica en la aorta, i per tant, un increment en la pressió del pols[6] (un dels components de la tensió arterial), és a dir, la diferència entre la pressió sistòlica i la pressió diastòlica,[7] es major, fet que no necessàriament implica que hi hagi hipertensió.
Degut al fet que parteix de la sang que és expulsada durant la sístole regurgita de tornada al ventricle esquerre durant la diàstole, hi ha un disminuït flux anterògrad en una insuficiència aòrtica. Una IA causa, tant una sobrecàrrega de volum (augment de la precàrrega) com de pressió (augment en la postcàrrega) en el cor.
La sobrecàrrega de pressió, produïda per l'elevada pressió de pols i hipertensió, causa hipertròfia ventricular esquerra. La hipertròfia del ventricle esquerre en la insuficiència aòrtica és concèntrica i excèntrica.[8] La hipertròfia concèntrica és deguda a la hipertensió associada a la insuficiència aòrtica, mentre que la hipertròfia excèntrica és per raó del volum de sobrecàrrega causada per la fracció de regurgitació. La hipertròfia i dilatació del ventricle esquerre en la IA crònica és un mecanisme de compensació ineficaç i, per tant, és el moment de l'aparició de la majoria dels símptomes en l'individu.
[edita] Complicacions
Les seqüeles hemodinàmiques de la insuficiència aòrtica (IA) són dependents de la velocitat d'instal·lació del trastorn. La IA aguda i la IA crònica tindran hemodinàmiques diferents i els pacients presentaran signes i símptomes variats.
[edita] Insuficiència aòrtica aguda
En la IA aguda, tal com es veu en la perforació aguda de la vàlvula aòrtica per endocarditis, s'observa un increment abrupte en el volum de sang en el ventricle esquerre. El ventricle, incapaç de tolerar la sobtada sobrecàrrega hemodinàmica, es descompensa, causant major pressió en l'aurícula esquerra i l'individu desenvolupa una insuficiència cardíaca congestiva.[9]
La insuficiència aòrtica aguda severa és considerada una emergència mèdica. Hi ha una elevada taxa de mortalitat quan l'individu no se sotmet a una intervenció quirúrgica immediata per a reemplaçar la vàlvula aòrtica. Si la IA aguda és deguda a endocarditis de la vàlvula aòrtica, existeix un risc que la nova vàlvula sigui receptacle per al bacteri infectant.[10]
[edita] Insuficiència aòrtica crònica
Si l'individu sobreviu el trastorn hemodinàmic inicial presentat en la IA aguda, el ventricle esquerre s'adapta per mitjà d'una hipertròfia excèntrica i dilatació, compensant el volum de sobrecàrrega. Les pressions d'omplert del ventricle esquerre tornaran a valors normals i l'individu se sobreposarà de la insuficiència cardíaca.
En aquesta fase compensada, l'individu pot veure's enterament assimptomàtic, incloent una tolerància a l'exercici normal. Eventualment, en general després d'un període de latència, el ventricle esquerre tornarà a descompensar-se, i les pressions d'omplert augmentaran. La majoria dels pacients presentaran símptomes de congestió cardíaca, mentre que uns altres arribaran a aquesta fase descompensada assimptomàtic. El tractament de la IA per reemplaçament de la vàlvula aórtica haurà de ser instal·lat previ a aquesta fase descompensada.
[edita] Referències
- ↑ Hospital Universitari Vall d’Hebrón. (
PDF) Darrer accés: 22/11/2007. - ↑ ZALAQUETT S, Ricardo, CAMPLA C, Cristóbal, SCHEU G, Maximiliano et al. Cirurgia reparadora de la vàlvula aòrtica bicúspide insuficient. Rev. méd. Chile. [on-line]. mar. 2005, vol.133, no.3, p.279-286. Disponible a: scielo.cl. ISSN 0034-9887. Darrer accés: 22/11/2007.
- ↑ Arxius de la Federación Argentina de Cardiología
- ↑ 4,0 4,1 Begoña Igual Muñoz. Resonancia cardiaca en el estudio de las valvulopatías. Rev Esp Cardiol 2006; 6: 15 - 20. ISSN 1579-2242. Darrer accés: 22/11/07
- ↑ FALCONI, Mariano L., OBERTI, Pablo F., TEWEL, Fredes et al. Serial Evaluation of Asymptomatic Patients with Severe Aortic Regurgitation and Normal Left Ventricular Systolic Function: Study Based on Left Ventricular Dimensions and Valve Lesion. Rev. Argent. Cardiol. [on-line]. July/Aug. 2006, vol.74, no.4, p.281-288. Disponible a: scielo.org.ar. ISSN 1850-3748
- ↑ MedlinePlus - Insuficiència aòrtica. (castellà)
- ↑ Federación Argentina de Cardiología: Presión del pulso. (PDF)
- ↑ Pontificia Universidad Católica de Chile.
- ↑ José Fernando Guadalajara Boo. Entendiendo la insuficiencia cardíaca. Archivos de Cardiología de México. Vol. 76 Número 4/Octubre-Diciembre 2006:431-447. (PDF)
- ↑ al Jubair K, al Fagih MR, Ashmeg A, Belhaj M, Sawyer W (1992). «Cardiac operations during active endocarditis». J. Thorac. Cardiovasc. Surg. 104 (2): 487-90.
