[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Infart miocardíac - Viquipèdia

Infart miocardíac

De Viquipèdia

Infart miocardíac
Classificació i recursos externs
Diagrama d'un infart miocardíac (2), després de l'oclusió (1) d'una branca de l'artèria coronària esquerra (LCA).
ICD-10 I21.-I22.
ICD-9 410
DiseasesDB 8664
MedlinePlus 000195
eMedicine med/1567  emerg/327 ped/2520
Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC

L'infart miocardíac, conegut en l'ús col·loquial com a atac de cor, atac cardíac o infart, fa referència a una irrigació sanguínia insuficient, amb dany tissular, a una part del cor (mio, "múscul", i cardio, "cor"), produït per una obstrucció en una de les artèries coronàries. Es produeix una necrosi d'una àrea del miocardi, generalment conseqüència de la trombosi d'una artèria coronària esclerosada.[1]

L'infart agut de miocardi es veu en pacients portadors de cardiopatia isquèmica, ja fos que coneixien tenir aquesta malaltia i estiguessin tractats per ella, o com a episodi de la patologia. Sol estar precedit per antecedents d'angina inestable, denominació que reben els episodis de dolor toràcic que es fan més freqüents, més duradors, que apareixen amb esforços menors que en l'evolució prèvia o que no cedeixen amb la medicació habitual.

El múscul miocardi, o múscul del cor, sofreix un infart quan existeix una malaltia coronària avançada, en general això es produeix quan una placa d'ateroma que es troba en l'interior d'una artèria coronària s'ulcera o es trenca, causant una obstrucció aguda d'aquest vas.

La corona de vasos sanguinis que porten oxigen i nutrients al propi múscul cardíac (artèries "coronàries") pot desenvolupar plaques d'ateroma, la qual cosa compromet en grau major o menor el flux d'oxigen i nutrients al propi cor, amb efectes que varien des d'una angina de pit, quan la interrupció del flux de sang al cor és temporal, a un infart de miocardi, quan és permanent i irreversible.

La presència en un vas sanguini d'arteriosclerosi fa que a l'esmentat vas hi hagi estrenyiments i que en ells es desenvolupi més fàcilment un trombe: un coàgul de plaquetes, proteïnes de la coagulació i rebuigs cel·lulars que acaba tapant el vas. Una embòlia és un trombe que ha viatjat per la sang fins a arribar a un vas petit on s'enclava com un èmbol. Trombosi i embòlia són, doncs, termes equivalents.

Un infart de miocardi és una urgència mèdica per definició i s'ha de buscar atenció mèdica immediata. Les demores són un error greu que es cobra milers de vides cada any. El pronòstic vital d'un pacient amb infart depèn de:

  • l'extensió del mateix, és a dir la quantitat de múscul cardíac perdut com a conseqüència de la falta d'irrigació sanguínia;
  • la rapidesa de l'atenció rebuda.

[edita] Senyals i símptomes

Els principals senyals i símptomes de l'infart miocardíac són:

  • Dolor toràcic sobtat, intens i prolongat que es percep com a una pressió intensa.
  • Dispnea, dificultat per a respirar.
  • Mareigs. És l'únic símptoma en un 10% dels casos.
  • Palpitacions
  • D'altres: Poden ocórrer nàusees d'origen desconegut, vòmits, defalliment i sudoració.

[edita] Dolor

El dolor toràcic pot estendre's o irradiar cap als braços i espatlles –sobretot l'esquerre–, esquena, coll i fins i tot les dents i la mandíbula. És el que es coneix com a angor o angina de pit. No són infreqüents els infarts que cursen sense dolor, o amb dolors atípics que no coincideixen amb el descrit. Per això es diu que el diagnòstic és clínic, amb electrocardiograma, i de laboratori, ja que només aquests tres elements en el seu conjunt permeten realitzar un diagnòstic precís.

El dolor, quan és típic es descriu com un puny enorme que retorça el cor. Correspon a una angina de pit però que es prolonga en el temps, i no respon a l'administració dels medicaments amb què abans s'alleugeria, per exemple nitroglicerina sublingual, ni cedeix amb el repòs. El dolor de vegades es percep de forma diferent, o no segueix cap patró fix, sobretot en ancians i en diabètics. En els infarts que afecten la cara inferior o diafragmàtica del cor, pot percebre's també com a un dolor prolongat a la part superior de l'abdomen que l'individu podria, erròniament, atribuir a indigestió o acidesa.

[edita] Referències