Imam Hussein
De Viquipèdia
Hussayn ibn Ali ibn Abi Talib (en àrab, حسین بن علی بن أبي طالب), nom també transcrit com Hussein, Hussain, etc., va ser el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra. Va néixer cap al 630 i va morir en el 680. És un personatge venerat per l'islam xiïta, que commemora el seu martiri en una festivitat anomenada Ashura, i és respectat així mateix pels musulmans sunnites per la seva pertinença a la Ahl al-Bayt o casa de Mahoma.
Fàtima va morir jove, deixant a Hussayn i Hassan orfes de mare. Sembla ser que ambdós germans van tenir una molt bona relació amb el seu avi, el profeta Mahoma i van heretar les disputes en les quals es va veure involucrat el seu pare Alí pel califat.
Hussayn es va casar amb Shahr Banu شهر بانو, una de les filles de l'últim emperador sassànida, Jazdgard III.
[edita] La lluita pel califat
El pare de Hussayn, Alí, va ser triat califa en l'any 661, convertint-se en el quart successor de Mahoma al capdavant de l'Umma o comunitat de musulmans. La seva legitimitat va ser contestada, donant lloc a una guerra civil que dividiria als musulmans en tres grups: la shi`at Alí o partit d'Alí (xiïtes), els jariyís i els sunnites, grup aquest últim que es faria amb el poder donant lloc al califat omeia. Després de la seva derrota, Alí es va fer fort en la ciutat de Kufa, on va ser assassinat poc després.
Els partidaris d'Alí o aliïs (encara és prompte per a anomenar-los xiïtes, doncs no han desenvolupat una doctrina religiosa pròpia) nomenen llavors imam o cap de la comunitat al seu fill major, Hassan. Aquest, no obstant això, després d'unes escaramusses amb els exèrcits de l'omeia Muawiya, decideix evitar costi el que costi altra guerra civil i signa un tractat de pau a resultes del com abandona el lideratge dels aliïs i es retira a la ciutat de Medina. Això suposa un dur cop a la combativitat dels aliïs, que es mantindran poc actius durant un temps.
En l'any 680 Muawiya mor a Damasc, amb el que queda oberta de nou la qüestió de la successió al califat: en aquells dies encara no s'ha establert que la dignitat de califa hauria de ser hereditària, encara que tant els omeies com els aliïs busquen que sigui així. Hassan, el fill major d'Alí, ha mort uns anys abans, el que deixa a Hussayn com a cap dels aliïs i probable candidat al títol de califa per la dignitat que li confereix ser fill de califa i nét del profeta. No obstant això, Muawiya abans de morir intenta forçar el pas d'un sistema electiu a un hereditari proclamant hereu al seu fill Jazid, que és aclamat com nou califa a Damasc. Això és no obstant això contestat en bona part de l'imperi islàmic i per descomptat s'oposen a això principalment els aliïs, qui conviden a Hussayn, que es troba a La Meca, a acudir a Kufa para liderar una rebel·lió contra Jazid, al que Hussayn accedeix.
[edita] Batalla de Kerbala
Jazid, no obstant això, assabentat de la rebel·lió que es prepara mana a un exèrcit a la trobada de Hussayn i els 72 guerrers que li acompanyen, sorprenent-li abans que arribi a Kufa, als voltants de la ciutat de Kerbala (Iraq). S'entaula llavors una batalla desigual, la de Kerbala, d'especial rellevància pel xiïsme. Els 3.000 homes enviats per Jazid separen a la comitiva de Hussayn dels punts d'aigua, obligant-los a combatre durant dos dies sota un sol ardent, al cap dels quals qui encara sobrevivien, entre ells Hussayn, van ser torturats i assassinats. Únicament es va perdonar la vida al fill menor de Hussayn, Ali Zayn al-Abidin, i a les dones de la caravana, que van ser conduïdes a Damasc per a ser venudes com esclaves. El cos de Hussayn va ser enterrat en Kerbala, i el seu cap dut també a Damasc per a lliurar-se-la al califa.
[edita] Significat de Hussayn
El martiri de Hussayn a Kerbala, el 10 de muharram de l'any 60 de l'Hègira (10 d'octubre del 680), es commemora anualment en les zones de població xiïta en la festivitat anomenada Ashura, en la qual penitents desfilen pels carrers flagel·lant-se i copejant-se per a rememorar el sofriment de Hussayn, d'una manera semblada a la celebració de la Setmana Santa en alguns països catòlics. Aquesta celebració és particularment important a Kerbala (actualment en la República de l'Iraq (cal dir que l'Ashura ja era una festa religiosa en el moment de la batalla de Kerbala, raó per la qual els sunnites també la celebren, encara que d'una altra manera i per altres raons). A Hussayn se li dóna amb freqüència el nom de sayyid ash-shuhadā' (سيد الشهداء) o «senyor dels màrtirs».
Sobre el lloc on, segons la tradició, va ser enterrat el cos de Hussayn, s'aixeca avui la Tomba de l'Imam Hussayn, un dels principals llocs sagrats dels xiïtes, la construcció inicial dels quals és quatre anys posterior a la mort de l'imam.
El crani de Hussayn es conserva, segons la tradició, en un mausoleu annex a la gran mesquita de Damasc, lloc que és objecte també de peregrinació xiïta. Una tradició, no obstant això, diu que el cap va ser duta en algun moment a Kerbala, i altra que va ser duta a El Caire pels fatimites, conservant-se en la mesquita anomenada, en el seu honor, Al-Hussayn.
La figura de Hussayn és central en el xiïsme i és respectada també pels sunnites. La seva suposada relíquia en la mesquita del-Hussayn d'El Caire ha estat tradicionalment objecte de veneració pels musulmans egipcis, sunnites (encara que avui es tendeix a admetre comunament que la resta conservada no és l'autèntic crani de Hussayn).
