Ildefons Sunyol i Casanovas
De Viquipèdia
Ildefons Sunyol i Casanovas (Barcelona 1866 - 1913) fou un advocat i polític català. Es llicencià en dret el 1886 i s'inicià en l'activitat política amb el nucli republicà possibilista de l'Ateneu Barcelonès. El 1899 fou un dels fundadors del Centre Nacional Català i el 1901 també ho fou de la Lliga Regionalista. Fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, però el novembre del 1901 encapçalà amb Jaume Carner una escissió esquerrana de la Lliga del 1904, provocada per l'actitud de Francesc Cambó davant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona.
Fou un dels creadors d'El Poble Català el novembre del 1904, actuà el 1905 en la comissió de finances de l'ajuntament, presidí l'Ateneu el 1906 i el mateix any participà en la creació del Centre Nacionalista Republicà. Formà part dels diputats a les corts generals de la Solidaritat Catalana elegits per l'abril del 1907, i el 19 d'octubre de 1907 va fer un notable discurs contra el projecte de llei d'administració local d'Antoni Maura. Les discrepàncies que per aquesta llei es produïren dins la Solidaritat Catalana afermaren el seu pessimisme davant la possibilitat de bastir una gran força nacionalista catalana i el decidiren a renunciar a l'acta de diputat el 1908, i s'allunyà totalment de la vida política activa. Tanmateix encara fou un dels signants de les bases constitutives de la Unió Federal Nacionalista Republicana l'1 d'abril de 1910.
[edita] Obres
- Breves consideraciones sobre el problema social (1891)
- Barcelona. Catalunya (1910)
