IJ (estany)
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre l'estany IJ. Per a altres significats, vegeu «IJ». |
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | km | |||
| Altitud del naixement | m | |||
| Cabal mitjà | m³/s | |||
| Àrea conca | km² | |||
| Naixement | IJmeer | |||
| Desembocadura | Mar del Nord | |||
| Territoris de la conca | Països Baixos | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
L’IJ (i el nord) es troben a baix
L’IJ és mig riu, mig estany, eixit de la canalització i l'assecament d'un antic braç de mar del mateix nom als Països Baixos, que avui és d'aigua dolça. L’IJ interior separa el casc històric d'Amsterdam del barri Amsterdam-Noord.
[edita] Història
El nom és etimològicament entroncat amb molts altres rius i estancs com l’Aa, l’Ae, Isar i l’IJzer i només vol dir aigua.
A l'edat mitjana es van construir molts dics a ambdós marges del braç de mar, que poc a poc va perdre el seu caràcter de braç de mar per a esdevenir riu i estany. Al segle XIX es va decidir d’assecar encara més per a crear pòlders, per construir un canal cap al Mar del Nord, el Noordzeekanaal (1876) i un port nou a IJmuiden (Un topònim que vol dir embocadura de l’IJ). En aquesta època també s'han construït vàries illes, per a fer molls, drassanes i per el ferrocarril i l'estació d'Amsterdam. Això va tancar la ciutat del seu 'front de mar' (o front de riu) i va desplaçar el port.
L'IJ té un rol important per al proveïment d'aigua potable a l'àrea metropolitana d'Amsterdam.
[edita] Ferris a l'IJ
Com que el riu rega una regió molt urbanitzada, sempre hi ha hagut molts ferris. Després de la construcció de ponts i túnels, el seu rol ha minvat, tret pels ciclistes i els vianants.
